... els queda Portugal

Portugal no era, ni de lluny, de les seleccions favorites per guanyar aquesta Eurocopa 2016, i encara menys després de veure la trista primera fase que va fer. Però va caure en el costat menys difícil de les eliminatòries i, com el Real Madrid a la Lliga de Campions, sempre aparellat amb la ventafocs de torn, es va plantar a la final!

Portugal no era, ni de lluny, de les seleccions favorites per guanyar aquesta Eurocopa 2016 i possiblement per això l'ha acabat guanyant: no hi tenia a res a perdre!

Portugal va guanyar la final com ha guanyat la majoria de partits: empatant als 90 minuts i vencent a la pròrroga! No voldria restar-li mèrit, doncs al capdavall és la campiona d'Europa, però que Portugal hagi aixecat el trofeu diu molt del nivell d'aquesta Eurocopa 2016!

Cristiano Ronaldo no ha brillat en aquest torneig, tampoc en la final, tot i que aquesta vegada sí va ser decisiu: amb la seva lesió a l'inici del partit va refredar la intensitat inicial de França i va permetre que Portugal s'ordenés i reforcés millor al mig del camp. Fins i tot sense jugar Ronaldo va ser decisiu!

I si fa 12 anys un jove Cristiano Ronaldo plorava desconsoladament per la final perduda contra una altra sorprenent campiona d'Europa, l'amfitriona Grècia, ahir Ronaldo també va vessar llàgrimes: al principi d'impotència per la lesió que el deixava KO, al final per un títol anhelat des d'aquella fatídica derrota!

Cristiano Ronaldo, però, ja té el que a Messi tant, i darrerament tan dramàticament, se li ha resistit: un gran títol amb la seva selecció! I amb el títol al sarró, i tot i fer una Eurocopa més aviat discreta, Cristiano Ronaldo es tornarà a erigir (i tornarà a exigir) com a candidat a la Pilota d'Or per davant d'un depressiu Messi, tocat i qui sap si enfonsat entre la (nova) dolorosa derrota d'Argentina a la Copa Amèrica i l'assetjament (?) judicial!

Després de l'eliminació d'Espanya la parròquia espanyola merengue filo-CR7 van començar a taral·lejar la mítica cançó dels Siniestro Total, que ahir possiblement ja cantaven i ballaven fent la "conga": "y menos mal que nos queda Portugal"... Jo més aviat em quedo amb la darrera frase: "pero ya es la hora así que apaga y vámonos."

Vota'm, inútil

Assegura John Carlin que l'eliminació d'Anglaterra de l'Eurocopa a mans de la sorprenent Islàndia és el primer dels càstigs divins que la seva nació rebrà per l'autoexpulsió, la pallassada, diu literalment, del Brexit. No són pocs els britànics que reclamen tornar a votar, fer de nou el referèndum, disgustats amb el resultat i qui sap si molts també penedits amb el seu propi vot!

No sé si l'eliminació d'Espanya de l'Eurocopa és també un càstig diví pel resultat electoral del 26J, ja que em pregunto què hem fet nosaltres per merèixer tal càstig; càstig polític, no l'eliminació de "La Roja"! No serà per això del dret a decidir i qüestionar la unitat d'Espanya, no? O potser el càstig és per la frase de Ramón del Valle-Inclán que s'ha fet de nou cèlebre aquests dies: "En España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. En España se premia todo lo malo."

Penediment també van mostrar molts votants de la CUP al 27S, que es van desesperar quan van veure les dificultats per formar govern, salvades en fals just a darrera hora, i més recentment per aprovar els pressupostos, que han desembocat en una qüestió de confiança al president, que es dirimirà just després de la Diada, i que pot torpedinar internament encara més el procés...

O si retrocedim encara un xic més, molts votants d'ERC amb el partit republicà que després del primer tripartit amb una legislatura que va finar prematurament per les desavinences internes al tripartit per l'Estatut, no va dubtar a fer president al socialista José Montilla!

El vot és secret, personal i intransferible; votar és un acte individual que té inescrutables (fins a l'escrutini, naturalment) efectes col·lectius! Cada elector vota segons els seus valors i/o principis, siguin forts o volàtils, arrelats o passatgers; cada elector vota el què vol i amb el què vol: el cap, el cor, l'estómac, la bilis, el cul...

I fins i tot quan el vot és col·lectiu (tu vota aquests i jo per compensar vitaré aquesta altres) els efectes de cada vot són també imprevisibles, ja que mai tenim la seguretat i la certesa que amb el nostre vot els representants electes faran allò que nosaltres esperem que facin!

Aquesta és la gràcia, i la desgràcia, de la democràcia! Qui no s'ha sentit mai traït per aquells a qui ha votat? Qui, en alguna ocasió, no s'ha resignat, o indignat, amb la inutilitat del seu vot?

L'any 2003 el periodista (i ara també tertulià, entre d'altres afers) Toni Soler va escriure el llibre "Vota'm, inútil" (Columna), presentat com "la guia imprescindible per superar una campanya electoral que es preveu llarga i carregosa. Per conèixer el perfil dolent dels candidats, les misèries dels partits i de les seves propostes. Per entendre millor el circ electoral i perquè cada elector se senti una mica menys inútil. O se'n senti igual, però amb democràtica alegria."

El llibre, diria, se'l van llegir més els polítics que els electors! A vegades no ens n'adonem i els polítics ens diuen a la cara, en plena campanya electoral: vota'm, inútil! I així ens va...

Itàlia - Espanya més enllà del futbol

La selecció italiana celebrant un dels dos gols conrtra Espanya a l'Eurocopa 2016. Foto: Reuters

Altre cop Itàlia, com al Mundial de Futbol del 1994! En aquesta ocasió, però, no hi ha hagut sang, simplement millor futbol!

Espanya ha anat de més a menys a l'Eurocopa 2016 i és evident que aquesta dinàmica només condueix, tard o d'hora, a l'eliminació! Paradoxalment la Portugal de Cristiano Ronaldo, un equip teòricament inferior i que va fer una primera fase més que discreta, de moment ha arribat més lluny que "La Roja"! El futbol és així, capritxós i sorprenent com la política!

Les apostes i els mitjans de comunicació situaven la selecció espanyola entre les favorites per aixecar, per tercera vegada consecutiva, l'Eurocopa; van tenir el mateix encert que les enquestes electorals amb el resultat del 26J!

Si algú va perdre en aquestes eleccions del 26J van ser les empreses de demoscòpia! Ens hem passat la campanya calculant l'abast del "sorpasso" que Podemos havia d'infligir al PSOE i al final el "sorpasso" (avançament en itailà) l'ha fet el PP no només guanyant les eleccions, com també pronosticaven les enquestes, sinó millorant els resultats del 20D!

El resultat del PP, també el que ha tingut a Catalunya, em produeix una inquietant perplexitat: més que castigar-los l'efecte "Fernández Díaz" sembla haver-los donat ales: sacrificant Catalunya (o no, també han millorat resultat en vots i escons!) el PP ha guanyat a Espanya!

Amb les darreres filtracions el PP ha demostrat que és capaç de tot per mantenir la unitat d'Espanya; aquesta ha estat la seva millor arma electoral! Ben segur que molts espanyols esperen que un govern faci això i més! Si al 1935 era "antes roja que rota" al 2016 és "antes corrupta que rota"!

La nit electoral, fent tertúlia a la fresca al pati d'una casa de colònies a Colònia Sant Jordi (Mallorca), ens interrogàvem com és possible que amb tota la porqueria que ha sortit i surt del PP millorin resultats!

Un calfred em recorre el cos quan penso que amb l'Espanya del PP de Rajoy passa quelcom semblant a la Itàlia de Berlusconi, salvant les distàncies entre el gallec (aparentment) despistat i "Il Cavaliere": com podien votar Berlusconi? Segurament per populisme! Com poden seguir votant el PP de Rajoy? Segurament perquè el seu partit, més que ell, representa la màxima garantia de la sacrosanta unitat d'Espanya!

Més enllà del futbol, qui guanya, Itàlia o Espanya? Al pas que anem no tinc tant clar que en política, com ha fet ara en futbol, avui per avui Itàlia guanyi Espanya!

Ramos falla, Espanya perd!

Quan vaig veure Sergio Ramos disposat a llançar el penal contra Croàcia jo també vaig pensar: però no hi ha ningú més? Morata i Nolito ja no eren al camp, d'acord, però encara hi havia Silva, Iniesta, fins i tot Aduriz, que havia substituït Morata i, sobretot, Cesc!

Quan Cesc va veure Sergio Ramos disposat a llançar el penal contra Croàcia va demanar-li llençar-lo ell, però el capità de "La Roja" va imposar els seus galons, tot i que en aquest cas no sé si en té més que el jugador català, o com a mínim la seva voluntat de llançar-lo.

No crec que en els plans del seleccionador Sergio Ramos sigui el seu primer llançador de penals, sí possiblement forma part dels primers llançadors que prendrien part en una hipotètica tanda de penals, però si l'entrenador no marca clarament una jerarquia, un ordre, la decisió la prenen al camp, en calent, els propis jugadors en una combinació de responsabilitat,. seguretat i confiança. Cesc no va arronsar; no sé si a algun altre jugador se li van encongir les cames i es va fer l'orni davant tal responsabilitat...

Ramos va assumir la responsabilitat conscient del risc i, sobretot, que aquella era la seva millor oportunitat per erigir-se, com Piqué al primer partit, com el protagonista del partit! Marcant el penal Espanya quasi podia sentenciar el partit i, sobretot, assegurar-se quedar primera de grup, alhora que ell s'erigiria com l'heroi i coparia portades i titulars, engreixant minuts de cròniques èpiques amb veus en off i imatges a càmera lenta als informatius esportius de primera hora de la tarda. Sergio Ramos volia protagonisme, i el va tenir: Ramos falla, Espanya perd!

És clar que resulta tan injust atorgar tot el mèrit de la victòria a Piqué al primer partit com tota la responsabilitat de la derrota a Ramos en aquest darrer, però al futbol els detalls són importants i el penal errat (bé, més aviat aturat pel porter!) va donar a les a una Croàcia combativa que va saber aprofitar el moment!

Per cert, el mèrit que el porter aturés el penal va ser del croat Luka Modric, company de Ramos al Real Madrid, qui des de la banqueta va avisar un jugador de camp per tal que donés instruccions al porter; Sergio Busquets va veure aquesta jugada i va avisar a Ramos; el desenllaç ja el sabem!

Però res està perdut, tot i que el que queda sí que serà més complicat, més costerut! El proper rival, Itàlia! Si Espanya vol guanyar aquesta Eurocopa haurà de superar eliminatòries que semblaran finals anticipades. Si Espanya les supera i arriba a la final, el penal fallat de Ramos serà una anècdota més; si cau, llavors sí, haurà estat determinant!

Per cert, si us pregunteu si en una ocasió semblant Ramos llançaria de nou un penal, no en dubteu, sí! La qüestió és si llavors la resta, especialment Cesc, el deixaran...

Marca Piqué, guanya Espanya!

Gerard Piqué amb la seva tradicional celebració, marcant el número 22 amb els dits. Foto: AFP

Gerard Piqué deu ser el futbolista espanyol més xiulat arreu dels camps de futbol espanyols, ja sigui vestit de blaugrana, més comprensible, com enfundat amb "la roja", paradoxal!

El seu catalanisme, sumat a un indissimulat "anti madridisme", el converteixen en l'objectiu de sonores xiulades cada vegada que juga la pilota, en els desplaçaments i fins i tot en entrenaments de la selecció espanyola.

Les xiulades a Gerard Piqué són un símptoma més de la poca comprensió que una part d'Espanya i dels espanyols tenen vers Catalunya i el que representen la cultura i la llengua catalanes; i sí, potser no sé són la majoria dels espanyols, però sí els que més soroll fan, els que més xiulen!

Però cap dels xiulets han fet desistir a Gerard Piqué d'acudir a la selecció espanyola sempre que ha estat convocat; el seu compromís amb "la roja" és indiscutible, mal els pesi als que el xiulen, com va tornar a demostrar i publicar ahir:

Supongo que no hace falta decir nada más... Somos un magnífico equipo! Un gran día para todos. pic.twitter.com/QuZGPcCwrH

— Gerard Piqué (@3gerardpique) 13 de juny de 2016

Més els deu pesar el gol que Gerard Piqué va marcar ahir, el que va donar la victòria a la selecció espanyola en el seu debut a l'Eurocopa 2016 contra la República Txeca: marca Piqué, guanya Espanya!

En la seva (no?) celebració, dirigint-se a l'afició espanyola mirant-la de fit a fit sense quasi gesticular, Gerard Piqué semblava buscar els xiulets però no, cap aficionat xiulava, que prou feina tenien celebrant el gol d'Espanya, que bé valia per la victòria, malgrat el marqués Piqué!

Segons més tard Gerard Piqué, fidel als seus sentiments, va dedicar el gol a Shakira amb el seu habitual 22... Piqué no deixa indiferent, tampoc quan marca un gol decisiu amb la selecció espanyola!

Minuts Musicals retrobats amb The Lightning Seeds i "Three Lions"

Música i futbol encaixen molt bé més enllà, i fins i tot molt abans, de Shakira i Piqué! Aquests dies es disputa a França l'Eurocopa de Futbol i, com és habitual, la música hi té un lloc reservat, ja sigui per la cançó oficial de la competició o les cançons que cada selecció, cada país, promociona per animar l'equip nacional i la parròquia!

Més enllà del "Waka waka" del Mundial de Futbol de 2010 a les discoteca de mundials, eurocopes i altres competicions futbolístiques també hi ha una fantàstica cançó "Three Lions" del grup de Liverpool The Lightning Seeds, composada conjuntament amb els humoristes anglesos David Baddiel i Frank Skinner en motiu de l'Eurocopa del 1996 que es va disputar precisament a Anglaterra. Els tres lleons fan referència als que apareixen a l'escut de la selecció anglesa.

Aquella Eurocopa la va guanyar Alemanya, que per variar va eliminar Anglaterra a les semifinals als penals, després que Anglaterra eliminés Espanya, també als penals, als quarts de final...

Però aquella Eurocopa de 1996 sobretot ens va deixar aquesta fantàstica cançó, que inclou una frase que ha fet fortuna i en fa encara avui: "Football is coming home".

Doncs això, aquests dies, novament, "Football is coming home"! ... si és que ha marxat mai, és clar...




I la setmana vinent, més retrobaments musicals!