La lliçó de la Pilota d'Or

Fa poc més d'una setmana de la gala de la Pilota d'Or i han passat tantes coses des d'aleshores (la DANA de València, les eleccions estatunidenques...) que han copat l'actualitat, que sembla que faci una eternitat. L'ombra d'aquella gala és allargada i encara plana sobre un Real Madrid, encara avui, en hores baixes...

De les múltiples derivades de l'anàlisi del que ha passat arran del frustrat lliurament a Vinícius Júnior de la Pilota d'Or, m'agradaria destacar-ne una, a manera de lliçó. Lliçó que a banda del Real Madrid també ens podem aplicar nosaltres, salvant les distàncies, si mai és el cas, per bé que mai puguem optar a guanyar la Pilota d'Or.

No es pot vendre la pell de l'os abans d'haver-lo mort, abans d'haver-lo caçat, diu la dita, i això és el que el Real Madrid, i la premsa i periodistes acòlits, han fet des de fa mesos construint un relat en què donaven per segur que Vinícius Júnior guanyaria la Pilota d'Or, perquè era inevitable que no la guanyés, perquè se la mereixia més que ningú. I el més curiós de tot és que aquest relat l'havia comprat quasi tothom, també nosaltres, que donàvem per fet, resignadament, que Vinícius Júnior guanyaria la Pilota d'Or.

És a dir, el Real Madrid no només ens va vendre la pell de l'os, nosaltres l'hi vam comprar. També l'hi va comprar i es va creure aquest relat Vinícius Júnior, que a banda de la festa, ja devia haver fet espai a la vitrina de casa seva per posar-hi la preuada Pilota d'Or. Que Vinícius Júnior enguany havia de guanyar la Pilota d'Or no només era inevitable, per al Real Madrid i la premsa i periodistes acòlits era, sobretot, indiscutible.

És clar que una cosa és dominar el relat, i l'altra controlar la decisió, i aquesta decisió, és evident, no estava ni està en mans del Real Madrid, sinó dels capricis i voluntat de 100 periodistes esportius d'arreu del món, periodistes que molt allunyats de la teranyina mediàtica i del relat del Real Madrid.

No es pot vendre la pell de l'os abans d'haver-lo mort o, com també diem en català, no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat...

La Pilota d'Or, en blanc

Al Real Madrid, i a la premsa i periodistes acòlits, subalterns, la realitat els ha espatllat un bon titular, un titular que, ben segur, tenien preparat de feia dies, setmanes, fins i tot mesos. Semblava tan clar que Vinícius Júnior guanyaria la Pilota d'Or, s'havia vessat tanta tinta donant-ho per fet, que la simple possibilitat que no fos possible va fer col·lapsar el club blanc, i la premsa i periodistes acòlits, fins al punt que, en una decisió certament controvertida, va decidir quedar-se a Madrid i no comparèixer a la gala de la Pilota d'Or.

La rebequeria del Real Madrid no assistint a la gala, que se simplifica en això que "si no guanyo no comparec", en perjudica la imatge de "señorío" i esportivitat, i n'enforteix el caràcter de superioritat i arrogància projectada per l'allargada ombra del seu president.

L'absència del Real Madrid a la gala de la Pilota d'Or el va convertir en el gran protagonista absent, deixant sense recollir els premis que va rebre (millor club masculí i millor entrenador), amplificant la seva rebequeria, i va potenciar més la presència triomfant del Barça, el club que va sortir més reforçat de la gala, per premis i, sobretot, per imatge.

Perquè la imatge que va deixar el Real Madrid amb la seva absència a la gala de la Pilota d'Or, és la d'un club que no sap perdre, tenyint la seva rebequeria de manca de respecte. Florentino Pérez i Vinícius Júnior se sabien tan indiscutiblement guanyadors, que la simple possibilitat que no ho fossin els va col·lapsar.

La paradoxa és que en la gala de la Pilota d'Or en què es posa més en valor el futbol espanyol, el Real Madrid, el club màxim exponent del futbol espanyol, no en sigui partícip, i que, en canvi, sigui el Barça qui amortitzi més i millor aquest valor... 

I pel que fa a la premsa i periodistes acòlits, alguns han hagut de fer autèntics contorsionismes indignant-se per Vinícius Júnior procurant no menysprear gaire la merescuda Pilota d'Or de Rodri.

La Pilota d'Or, en blanc, ha generat tanta o més eufòria que el 0-4 del Barça adolescent al Bernabéu... Vinícius Júnior ha tornat a perdre, i en contra del que ell deu pensar, ha perdut aquesta Pilota d'Or per mèrits propis. Però això ja és una altra història...

... els queda Portugal

Portugal no era, ni de lluny, de les seleccions favorites per guanyar aquesta Eurocopa 2016, i encara menys després de veure la trista primera fase que va fer. Però va caure en el costat menys difícil de les eliminatòries i, com el Real Madrid a la Lliga de Campions, sempre aparellat amb la ventafocs de torn, es va plantar a la final!

Portugal no era, ni de lluny, de les seleccions favorites per guanyar aquesta Eurocopa 2016 i possiblement per això l'ha acabat guanyant: no hi tenia a res a perdre!

Portugal va guanyar la final com ha guanyat la majoria de partits: empatant als 90 minuts i vencent a la pròrroga! No voldria restar-li mèrit, doncs al capdavall és la campiona d'Europa, però que Portugal hagi aixecat el trofeu diu molt del nivell d'aquesta Eurocopa 2016!

Cristiano Ronaldo no ha brillat en aquest torneig, tampoc en la final, tot i que aquesta vegada sí va ser decisiu: amb la seva lesió a l'inici del partit va refredar la intensitat inicial de França i va permetre que Portugal s'ordenés i reforcés millor al mig del camp. Fins i tot sense jugar Ronaldo va ser decisiu!

I si fa 12 anys un jove Cristiano Ronaldo plorava desconsoladament per la final perduda contra una altra sorprenent campiona d'Europa, l'amfitriona Grècia, ahir Ronaldo també va vessar llàgrimes: al principi d'impotència per la lesió que el deixava KO, al final per un títol anhelat des d'aquella fatídica derrota!

Cristiano Ronaldo, però, ja té el que a Messi tant, i darrerament tan dramàticament, se li ha resistit: un gran títol amb la seva selecció! I amb el títol al sarró, i tot i fer una Eurocopa més aviat discreta, Cristiano Ronaldo es tornarà a erigir (i tornarà a exigir) com a candidat a la Pilota d'Or per davant d'un depressiu Messi, tocat i qui sap si enfonsat entre la (nova) dolorosa derrota d'Argentina a la Copa Amèrica i l'assetjament (?) judicial!

Després de l'eliminació d'Espanya la parròquia espanyola merengue filo-CR7 van començar a taral·lejar la mítica cançó dels Siniestro Total, que ahir possiblement ja cantaven i ballaven fent la "conga": "y menos mal que nos queda Portugal"... Jo més aviat em quedo amb la darrera frase: "pero ya es la hora así que apaga y vámonos."

Questió de pilotes... d'or!

Cristiano Ronaldo, emocionat, amb la seva 2a Pilota d'Or. Foto: Mundo Deportivo

Qui mereixia més la Pilota d'Or?

Cristiano Ronaldo ja té, per a ell i el seu museu, la seva segona Pilota d'Or!

Ha fet mèrits el portuguès durant el 2013 per merèixer tal reconeixement, sobretot per la pila de gols marcats al llarg de l'any, tot i no guanyar cap títol al 2013!

D'haver-lo guanyat Franck Ribéry el guardó també li hauria fet justícia, doncs sense ser un jugador tan determinant com Cristiano Ronaldo i Messi, ha estat una de les peces clau (també Roben) en la penta corona (Lliga, Copa, Champions, Super Copa d'Europa i Mundial de Clubs) que ha situat al Bayern de Munic com el millor equip del 2013.

Fins i tot Messi hauria estat just vencedor de la Pilota d'Or 2013 d'haver-se imposat al portuguès, doncs tot i que el 2013 no ha estat, ni de bon tros, el seu millor any, ha fet molts més gols que Ribéry i ha guanyat més títols que CR7... a banda de seguir essent el millor jugador del món!

CR7 emocionat, Messi conformat... i Ribéry?

Amb un Cristiano Ronaldo content i emocionat i un Messi conformat Franck Ribéry sembla que és qui més ha perdut en la gala de la Pilota d'Or d'enguany: què més havia de fer al 2013 per merèixer-la? Una sensació semblant a la que deuria tenir Andrés Iniesta amb la Pilota d'Or de 2010...

Si en el món de la justícia el terme justícia ja és prou difícil de definir i percebre, en el món de l'esport en general, i el futbol en particular, la justícia sempre es defineix deixant anar, entre molt i massa, el tint dels colors de la samarreta que tot "opinador" (periodista o aficionat) duu al cor!

No crec que l'elecció de la Pilota d'Or 2013 sigui més o menys justa que la dels altres anys. 

Al capdavall és la suma dels vots de seleccionadors i capitans de seleccions i de periodistes. Malgrat les indicacions de la FIFA, és el criteri de cada un d'ells el que acaba pesant de debó...

És per mi la mateixa justícia o injustícia la que ha coronat Cristiano Ronaldo per dues vegades com a millor jugador els anys 2008 i 2013 que la que va coronar, els anys 2009, 2010, 2011 i 2012, a Leo Messi!

Per pilotes, tot i que no d'or, però sí ben grosses, la dels periodistes d'aquí i d'allà que diran que ara sí, que finalment la Pilota d'Or fa justícia... o tot el contrari!

I ja som al 2014, any de Mundial!

Que no pateixin, si és qüestió de pilotes, de Pilotes d'Or, prou saben que ja ha començat la pugna per la del 2014 que tot just ha començat, en un any en què, més enllà de les competicions domèstiques i continentals de clubs, l'estiu ens regalarà un apassionant Mundial de Futbol!

La qüestió, ja ho sabem, és que la pilota, ja sigui d'or o de cuir, no pari de rodar!

La Masia, el tresor del Barça

Avui es desvetllarà la incògnita: quin dels tres genials jugadors blaugrana s'endurà la Pilota d'Or 2010? Jo personalment li donaria a Xavi Hernández, però està clar que enguany, quanyi qui guanyi, sigui el de Terrassa, Andrés Iniesta o Lionel Messi, avui segur que qui guanya és el Barça.

Tenir, per primera vegada en la història, tres jugadors del primer equip com a finalistes és tota una fita històrica, que s'engrandeix encara més pel fet que tots tres provenen del futbol base, de la Masia.

La Masia del Barça ha donat molts bons jugadors (Amor i Guardiola entre els referents i destacats a principis dels anys '90 sel segle passat) i fins i tot bones fornades de jugadors, com la lleva del mini, encapçalada per Iván de la Peña, amb noms com els gernans Roger i Óscar Garcia, Albert Celades, Toni Velamazán, Quique Álvarez o el porter Francesc Arnau...

Però la Masia sobretot brilla en el primer equip en aquest segle XXI, sobretot pel fet que el primer equip està confeccionat sobre la base de jugadors del planter, amb els veterans Puyol i Xavi i amb els que els han seguit, com el porter Víctor Valdés, Lionel Messi, Bojan, el repescat Piqué i els de la darrera fornada, encapçalats pels ja consolidats Sergio Busquets i Pedro...

Més enllà dels títols i mèrits individuals els tres jugadors finalistes de la Pilota d'Or d'enguany representen, a la seva manera, La Masia i el planter del Barça en la seva totalitat: Xavi Hernández, un jugador català, Andrés Iniesta, un jugador de l'Estat i Lionel Messi, un jugador internacional, tots tres de procedències diferents però formats a la base del Barça de futbol, "mamant" la filosofia esportiva i social delclub des de petits...

La dissortada mort de l'ex-futbolista i entrenador Ángel Pedraza, tot just aquest dissabte passat, ens ha fet recordar, però, que la història dels jugadors de La Masia no sempre ha estat tant gloriosa!

La Masia és sobretot una escola de formació de futbolistes, dels quals alguns tindran el privilegi de debutar amb el primer equip i d'aquests només uns quants la fortuna de triomfar, encara que darrerament aquesta tendència està canviant...


Amb una trajectòria notable, amb un projecte consolidat en vies d'expansió i millora, La Masia brilla avui, amb tot mereixement, amb llum pròpia sobre el futbol mundial.



Visca el Barça i, si pot ser, que guanyi Xavi!