dijous, 10 de març de 2016

Avall el periscopi?


No recordo el nom de l'assignatura i em sembla recordar, si la memòria no em falla, que la fèiem a setè i vuitè d'EGB, l'equivalent als primer i segon d'ESO actuals. I posats a navegar pel fil de memòria, a risc de caure més que en l'abisme de l'oblit en l'error, diria que l'assignatura la fèiem els divendres a la tarda.

Si no es deia tecnologia, com es diu avui, podria dir-se manualitats o treballs manuals, tant li fa  doncs de fet és que que eren. Recordo haver teixit una bufanda, naturalment amb la inestimable ajuda de la meva mare, un tapís, l'únic de la meva creació, haver fet un circuït elèctric, amb pila de 4,5 volts i bombeta inclosos, però recordo que el més feixuc, però divertit treball que vaig fer va ser una catapulta amb peces de fusta!

I sí, també vam fer un periscopi! De fet, qui no ha fet mai un periscopi? És un senzill i enginyós joc de miralls que ens permet jugar com si fóssim dins un submarí a les profunditats del mar, espiant el que hi ha sobre les onades....

A la seva manera també hi juga Gerard Piqué des de fa uns dies, no amb un periscopi pròpiament dit sinó amb Periscope, una aplicació mòbil propietat i vinculada a Twitter que permet fer retransmissions en directe des del telèfon mòbil o tauleta.

Gerard Piqué després dels partits s'hi connecta i interactua directament amb els seus seguidors, responent a les seves preguntes sobre el partit, l'equip, el club, l'actualitat i la seva vida privada; aquest particular post partit el retransmet des de la concentració de l'equip (autobús, avió) i fent-ne partícips alguns dels seus companys.

El seu ús ha revolucionat les xarxes socials, com ja és habitual amb Gerard Pîqué, ha generat inquietud al club, especialment al departament de comunicació i màrqueting, i ha obert un debat als mitjans de comunicació.

Generalment la relació dels jugadors del Barça amb la premsa, pel que fa a assumptes del club, la gestiona el departament de comunicació del club i és a través dels mitjans, dels periodistes, que els jugadors arriben al públic, als seguidors. Aquest és el model clàssic de comunicació.

Aquesta posada en escena, controlada pel departament de comunicació, també ajuda i permet donar compliment als compromisos publicitaris del club, o de les competicions en les que el club participa, amb els patrocinadors: d'aquí que quasi sempre les declaracions de jugadors i entrenadors a sala de premsa, a la zona mixta o a peu de la gespa es facin davant plafons publicitaris. Cal recordar que els clubs gestionen part, o en alguns casos la totalitat, dels drets d'imatge dels jugadors.

Amb el Periscope Piqué no només es salta els periodistes i els mitjans, també podria estar-se saltant els canals oficials pels quals el club, i els seus empleats, es comuniquen.

Diu Gerard Piqué que sense el filtre dels mitjans (que editen, que fan una curació i tractament dels continguts que emeten, curació subjecta més als interessos editorials dels propis mitjans que no de l'emissor) pot fer arribar als seus fans i seguidors el missatge tal i com ell el diu, i no tal i com l'interpreten els periodistes. Comunicació directa i en directe, sense intermediaris: la nova comunicació.

Davant aquesta situació el més temptador seria dir: avall el periscopi! Però prohibir que Piqué, o qualsevol altre jugador, faci servir Periscope després del partit no només és impossible, també i sobretot és inútil. Potser caldria regular quan, com i on fer-ne ús, doncs és cert que en les seves retransmissions pot vulnerar la intimitat de companys seus que no volen ser gravats i exposats sense la seva autorització.

La regulació és la solució, i beneficia a totes les parts, doncs és evident que amb un bon ús el Periscope de Piqué també dóna molta més projecció al Barça, doncs Gerard Piqué, com el Barça, també és una marca, té els seus valors i la seva legió de fans!

No en va ja fa temps que els esportistes també són presents a les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook...) i hi naveguen com la resta de mortals: uns amb més gràcia i encert que d'altres!

Ja fa molts anys, més de vint-i-cinc, que vaig fer el meu periscopi, però amb el pas dels anys he pogut comprovar, amb les meves filles, que segueix essent un treball manual molt actual! I si amb el periscopi jugàvem a submergir-nos en profunditats imaginàries, amb el Periscope ens submergim, tafaners com som, a les profunditats (o superficialitats) de la vida retransmesa en viu i en directe dels altres.

El periscopi i el Periscope, res més que un simple i enginyós joc de miralls...