dijous, 27 de setembre de 2018

Les pistoles de Pablo Casado


S'han de tenir pocs escrúpols, o cap, per dir el que el president del Partit Popular, Pablo Casado, va deixar anar l'altre dia en una emissora de ràdio: "Esto del diálogo está muy bien cuando se dialoga sin una pistola encima de la mesa".

Preguntat pel periodista (qui ha posat la pistola sobre la taula?) ell es va excusar dient que és una manera de parlar, fent de la pistola la desafortunada metàfora del xantatge que, segons ell, l'independentisme fa al president espanyol, Pedro Sánchez.

No són pocs els esforços que cert unionisme espanyol fa per equiparar l'independentisme català amb el terrorisme d'ETA i el seu entorn, qualificant constantment als independentistes de terroristes; ara Pablo Casado ha fet un pas més posant-hi una pistola, situant en l'imaginari col·lectiu la imatge de l'independentisme català empunyant una pistola. Res més lluny de la realitat!

Suposo que deu fer temps que Pablo Casado tenia ganes de deixar-ho anar, doncs aquestes coses més que dir-les es deixen anar com si res, enmig d'un soliloqui i com qui no vol, com qui volent es tira un pet dissimuladament.

Pablo Casado veu pistoles, Mariano Rajoy veia filets de plastilina, José Maria Aznar veia armes de destrucció massiva i Ángel Acebes de les dues línies d'investigació dels atemptats de l'11 de març de 2014 només en veia una, la d'ETA!

La mentida, al Partit Popular, sembla un mal endèmic, i no sembla tenir remei...