Alliberar la princesa Elionor

Als contes infantils d'abans, els clàssics, les princeses o donzelles sempre necessitaven ser rescatades per un príncep o un valent i galant cavaller, que les alliberava del seu tràgic destí: un son etern, la clausura en una torre elevada, morir engolida per un drac...

Ja fa anys que els contes més contemporanis mostren noies que no necessiten ser rescatades per cap príncep ni cap cavaller, que són elles mateixes les que s'enfronten al seu tràgic destí, dones apoderades que s'allunyen de la imatge de fragilitat i innocència de les seves predecessores...

Veient la jove princesa d'Astúries (i de Girona), Elionor de Borbó Ortiz, jurar la Constitució amb motiu de la seva majoria d'edat, em preguntava com afrontava ella el seu inevitable (?) destí, ser la futura reina d'Espanya, i si per ella aquest és un tràgic destí.

Sospito que no, o si més no que encara no, i tal vegada, per ella, no serà mai tràgic, el seu destí. Un destí marcat a foc des del seu naixement per la seva condició de ser la primera en la línia de successió del rei Felip VI. Un destí, és evident, que no ha triat, que li ha vingut fet i donat i amb el que ha viscut i conviscut sempre, des de petita.

Un destí, el seu, que hom podria considerar tràgic, ja que ni és volgut ni és triat, ni admet gaires alternatives. Eduard VIII del Regne Unit es va rebel·lar contra el seu destí, abdicant i generant, al seu moment, un sisme institucional i polític al Regne Unit, tot i que la Corona anglesa, robusta, va sobreviure i fins i tot en va sortir reforçada, especialment pel consistent regnat de la reina Elisabet II, conscient que aquell fet va canviar el destí de la seva vida, ella que no havia nascut per a ser reina, ni per un dia!

A 18 anys, jurant la Constitució, la princesa Elionor va comprometre's formalment (i entenc que conscientment, lliurement i voluntària) amb el seu destí, acceptant de moment el que per naixement li ha estat imposat. M'agradaria pensar que algú del seu entorn, de la seva família, potser els seus propis pares, més com a pares que com a monarques, en algun moment previ a aquest acte institucional van preguntar-li si és això el que ella realment vol, si accepta de grat el seu destí o si se'n vol alliberar...

També pensava fins a quin punt nosaltres ens creem el nostre propi destí o si, com la princesa Elionor, també el tenim marcat i en som esclaus, tràgicament o no...

La matemàtica d'un llaç

Que difícil tenir a tothom content!

Xavi Ros-Oton, el matemàtic premiat per la Fundació Princesa de Girona, va fer contenta a molta gent quan, a l'hora de recollir el premi, va lluir davant la mirada reial un llaç groc convenientment clavat a la solapa de la seva americana, suposo que per disgust de molta altra gent, possiblement el rei Felip VI entre ells.

No sé si aquests darrers, possiblement el rei Felip VI entre ells, es van sentir alleugerits quan, una estona més tard a la recepció reial, el guardonat matemàtic va aparèixer sense el llaç, per disgust de molts, que no tots, dels qui en un primer moment es van alegrar.

Ja ho veieu, aquí l'alegria va per barris, i per llaços!

I la troca es va embolicar encara més, si calia, quan algú va interpretar (o deduir) que la desaparició de llaç a la solapa de l'americana del matemàtic era una burda manipulació de la Casa Reial, sospitant que havia esborrat (el photoshop fa miracles!) el groc!

Desmentida pel propi matemàtic la manipulació reial alguns dels que primer van aplaudir (o no sé si molts, però segur que no tots) que el lluïs després es van indignar, ja resignadament apaivagats de la indignació momentània per la confirmació de la notícia falsa de la manipulació, pel fet que després se'l tragués: "si se l'havia de treure, millor no se l'hagués posat!", o "el que hauria d'haver fet és estampar el premi monàrquic davant el rei!". Aquí també som experts a dir i donar lliçons sobre el que han de fer els altres...

Sospito que més d'un li va saber greu el desmentit, que la notícia de la manipulació de la Casa Reial fos una notícia falsa, lamentant més aquest fet que no que el premiat matemàtic decidís treure' el llaç després.

Que difícil tenir a tothom content!
De fet és matemàticament impossible, pel que, amb bon criteri, el matemàtic guardonat va obrar, amb el llaç, com més li va plaure a ell, i només a ell. Al capdavall era el seu llaç, era el seu premi...

Paraula de Fabra: debut

No només debuten els actors o els esportistes, també ho fem, si ens hi fixem, tots i totes nosaltres, fins i tot la princesa Elionor! La princesa Elionor de Borbó, filla del rei Felip VI, va fer, fa uns quinze dies, el seu debut!

[c. 1890; de debutar]

m 1 Acte de comparèixer un actor, un cantant, etc., per primera vegada davant el públic o un públic determinat.

2 p anal Acte de començar a actuar en una professió, en un càrrec, etc.

Les seves primeres paraules públiques en un acte públic va ser la lectura de l'article u de la Constitució espanyola, aquell que conclou que la forma política de l'estat és la monarquia parlamentària. No sé si li van fer llegir perquè ho tinguéssim clar nosaltres, o ella... o possiblement ambdues coses.

El seu debut va rebre un sonor i tancat aplaudiment de la sala, plena de representants i càrrecs institucionals, però va ser rebut pel poble, per la plebs, amb força indiferència, i a Twitter amb una gran dosi de sarcasme: molt bé, la nena sap llegir!

La princesa Elionor està predestinada a ser reina algun dia i és de suposar que aquest primer acte públic en el que va parlar (ni que fos llegir!) és també part de la seva (calculada) preparació. A la princesa Elionor, doncs, li queda encara un llarg camí abans no sigui reina, si és que ho és algun dia...

Abans d'ahir un altre príncep, el príncep Carles de Gal·les, va celebrar el seu setantè aniversari! El seu quasi perenne principat es deu essencialment al longeu (i quasi etern) regnat de la seva mare, la reina Elisabet II; són tants els anys que és príncep que si mai arriba a rei ens costarà identificar-lo com a tal...

No sé quin, ni quan, va ser el debut del príncep Carles, però intueixo que, com la princesa Elionor, deuria ser essent encara un infant, o potser ja un incipient jove, el que avui diem un pre adolescent... I com ara la princesa Elionor suposo que aleshores el príncep Carles, en el seu debut, poc o molt es deuria veure rei (per un dia?, no...) algun dia!

Veurem si a una i a l'altre els arriba, algun dia, el moment de regnar! De moment ambdós ja han debutat com a legítims (?) hereus a la corona...