divendres, 20 de juliol de 2018

Paraula de Fabra: enforcar


Entre la llista de desitjos per una casa nova jo havia apuntat que la casa tingués garatge, ella llar de foc, jo una mica de pati, ella un trosset d'hort!

El trosset no són més de quatre metres quadrats però, ben organitzats i (sobretot) treballats, déu n'hi do pel que donen! L'hort és essencialment terreny de la Sira, jo allà, per petit que sigui, m'hi perdo...

La darrera alegria que la Sira ha tingut han estat una quarantena de cebes! Com deia la meva àvia materna en relació a la cuina, però aplicable a la vida en general, també a l'hort, l'important és el rere mànec!

Trenava la Sira les cebes com quan trena els seus cabells, o els de les nenes, i difosa la foto l'Albert Campsolinas de Cantallops em va assenyalar que el verb precís era i és enforcar!

[s. XIV; de forca]

[trencar ] v tr 1 Agafar quelcom amb una forca. No vulguis enforcar tanta palla alhora i la carregaràs millor.

2 Penjar algú.

[de forc]

[trencar ] v tr Fer forcs (d'alls, etc.).


Sí, enforcar però no de forca, com tindríem tendència a pensar, sinó de forc (trena de joncs, espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d'alls, de cebes, etc)

Mentre la Sira només enforqui cebes...