divendres, 3 d’agost de 2018

Paraula de Fabra: discrepar


La discrepància està servida! De fet no és cap novetat la manifesta discrepància que hi ha, entre els governs català i espanyol, en relació als presos polítics i a l'autodeterminació; discrepàncies profundes, de fons, però... insalvables?

Discrepar és inherent a la política, com en tants altres aspectes de la vida i les relacions socials...

[c. 1500; del ll. discrepare, íd.]

v intr 1 Ésser diferent una cosa d'una altra.

2 Dissentir, no avenir-se en el parer, en l'opinió, etc.


I en la política, com en tants altres aspectes de la vida i les relacions socials, la clau és què en fem, de la discrepància!

Una opció és pactar-la, com hem vist en moltes ocasions en política; s'evidencia la discrepància i s'assumeixen els punts de vista dels altres sense necessitat de compartir-los, encara menys d'assumir-los, tan sols perquè no siguin un fre als pactes en les qüestions en que les posicions no són tan discrepants, són més coincidents. Coalicions i pactes de govern es fonamenten en el pacte de la discrepància, en pactes que procuren minimitzar els inevitables mals de posicionaments polítics o ideològics distants.

Una altra opció és situar la discrepància com a mur infranquejable, com a pedra angular de l'acció política a emprendre, essent la matèria discrepant la que precisament impedeix qualsevol pacte, fins i tot en allò en que les posicions poden ser més coincidents.

La comissió bilateral Estat - Generalitat ha posat en evidència l'enorme discrepància en aspectes de calat polític (presos polítics i autodeterminació), alhora que ha evidenciat la necessitat de seguir avançant en altres qüestions, també de calat polític (competències, infraestructures, finançament...)

Des de la perspectiva de molts (?) independentistes pactar la discrepància i seguir treballant per establir acords en altres qüestions s'anomena, avui, independentisme autonomista, sinó autonomisme a seques! Des de la perspectiva de la dreta més unionista espanyola, cedir al xantatge independentista... Ambdós posicionaments bé podrien assimilar-se a l'expressió que al seu dia Bilardo va llençar al camp: a l'enemic ni aigua!

La política, de fet, és l'eina que tenim, avui per avui, per, malgrat les inevitables discrepàncies, tenir la capacitat i possibilitat de pactar...

Discrepar no és el problema, com no ho és el conflicte, a vegades inevitable; i si amb el conflicte la clau és com es supera, com es resol, la clau amb la discrepància és què se'n fa, si es pacta i es segueix tirant endavant o si s'utilitza com a mur de contenció...