diumenge, 20 de desembre de 2009

Guanya el Barça (6 de 6!), plora, d'emoció, Guardiola!





Tenen sempre les finals de competicions esportives un component emocional molt potent. Al final sempre es reprodueixen inevitablement les dues cares de la moneda: la cara alegre, eufòrica, de la victòria contrastarà amb la trista, desolada, de la derrota. Desconsoladament ploren els abatuts, els qui malgrat l'esforç, malgrat haver arribat quasi al capdamunt, no han assolit finalment la fita somiada. La tristesa dels derrotats llisca galtes avall en forma d'inconsolables llàgrimes, llàgrimes plorades sovint en solitari, amb la mirada perduda buscant un fals horitzó sobre el terreny de joc.

Es desborda l'alegria entre els victoriosos, amb somriures que s'eixamplen fins a límits insospitats acompanyats d'incomptables abraçades i fins i tot exagerades gesticulacions. Com si d'un volcà en erupció es tractés, l'alegria es desborda i, sobretot, es comparteix en interminables pinyes de jugadors.

El Barça ahir va tirar d'èpica (començant perdent, empatant a darrera hora i guanyant marcant amb el cor) en la darrera final del 2009, la que guanyant-la, li va permetre alçar el sisè títol de l'any i fer un ple absolut inèdit fins ara. Guanyant el Mundial de Clubs el Barça va segellar ahir un any increïble, inoblidable, emocionant, històric!.

Plorava, d'emoció, Pep Guardiola. No va plorar immediatament després del final del partit, moment en què inevitablement esclata l'eufòria, sinó moments després, començant a empassar-se, que no encara a païr, la històrica fita!. Quan les emocions arriben a flor de pell afloren les llàgrimes, d'alegria, d'emoció; d'una emoció que el cor, que té tant per expressar, necesita fer sortir i que el cos, que no és estanc, no pot contenir dins seu i inevitablement es manifesta...

No plorava ahir només l'entrenedor del Barça, plorava Pep Guardiola i en Pep és també aquell infant que recollia pilotes als anys '80, o el jove jugador que va guanyar la primera Champions l'any 1992... plorava ahir un barcelonista de cor, un referent que esdevindrà, si no ho ha fet ja, llegenda.

Enhorabona Barça, moltes gràcies Pep!

--------------------------------------------------

pd: d'entre les entrades sobre el barça d'aquest bloc, us destaco, per si són del vostre interès: