dimarts, 29 d’abril de 2008

Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País

(article publicat al número 63 de la revista Parlem de Sarrià -octubre, novembre i desembre 2007-)

L'educació és uns dels grans temes de constant debat en el món polític, a tots els nivells, però sobretot a nivell de l'Estat i de Catalunya. També a nivell d'Europa (espai universitari europeu – Bolonya-) i internacional (Informe PISA).

Són moltes les lleis que des de la recuperació de la democràcia s'han fet en matèria educativa a nivell estatal, però no és fins ara que ens trobem davant la possibilitat de tenir la primera Llei d'Educació de Catalunya o, el què és el mateix, la Generalitat de Catalunya pot, per primera vegada, desplegar el seu propi model educatiu per llei a partir de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

P1210449-1
El passat mes de novembre el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar a Girona el document de les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya, el document inicial i de proposta del què ha de ser la futura Llei d'educació de Catalunya. A partir d'aquesta presentació els diferents actors de la comunitat educativa s'han anat posicionant: professorat, sindicats, alumnes, pares i mares, administració, etc. El document presentat pel Conseller Maragall genera discrepàncies, fins i tot oposició i proposta de vaga en contra del document, però també adhesions. Les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya han de generar debat, un debat obert i participatiu, un debat viu i actiu: l'objectiu s'ho val, el repte de desplegar la nostra pròpia Llei d'educació. Benvingut sigui, doncs, tot el debat possible.

Més enllà de les derivades que el document de base pugui tenir, fins i tot més enllà de la tramitació parlamentària de la Llei, el document presentat pel Conseller Maragall presenta alguns elements interessants que ens han de servir per a la reflexió i anàlisi, ens han de servir per projectar-nos, des de la perspectiva de l'educació del nostre País, al futur.

La situació del nostre País i, sobretot de la nostra societat és molt diferent avui que fa quinze o vint anys, amb un important canvi demogràfic a Catalunya, amb un cert repunt de la natalitat i un augment de la població, sobretot a partir de l'arribada de nouvinguts a Catalunya; el nombre de targes sanitàries és un indicador que reflexa prou bé aquesta realitat, amb una xifra que supera ara ja els set milions i mig. La nostra societat també ha canviat a nivell econòmic i de coneixement, un canvi molt ràpid durant els darrers deus anys, un canvi que és present també en els nostres dies, amb l'eclosió de dos conceptes que han anat guanyant molts força i incidència en la nostra societat i els seus estaments (economia, coneixement, etc.): els avenços tecnològics i la globalització.

Si l'educació és un dels principals elements de socialització i, alhora, de transformació de la societat, aquests dos nous conceptes s'han d'integrar d'una manera estructural en el fet educatiu dins les aules, no només com un element d'aprenentatge (la classe d'informàtica) sinó com un element de suport. En aquest sentit ja hi ha escoles, sobretot algunes escoles rurals, que han canviat els llibres de text i les pissarres clàssiques per tablets i pantalles interactives. Al CEIP Montserrat les pantalles interactives ben aviat seran una realitat, així com la possibilitat de disposar d'un ordinador per cada tres alumnes. Poc a poc anem avançant.

La nova Llei d'educació de Catalunya, doncs, ha d'impedir la fractura digital a les escoles. Però no ha de ser aquest només un dels seus grans objectius. Una de les grans preocupacions de l'ensenyament obligatori és la necessitat de millorar l'èxit escolar i, per tant, disminuir el percentatge actual del 28% d'alumnes que no obtenen el graduat d'ESO. Aquest títol de graduat representa la formació bàsica mínima que han de tenir els escolars, la base sobre la qual es despleguen després tots els altres itineraris formatius anteriors als itineraris estrictament laborals.

Les fugues del sistema educatiu cap al mercat laboral a aquests nivells no generen ocupació de qualitat, pel què tampoc és una garantia d'estabilitat laboral pels alumnes que abandonen el seu procés formatiu. La nova Llei d'educació de Catalunya ha de tenir per objectiu incrementar la continuïtat educativa en l'educació post obligatòria, ja sigui el batxillerat o els cicles formatius. Actualment, segons dades del Departament d'Educació, el 61,5% dels alumnes que obtenen l'ESO continuen fent estudis post obligatoris, davant el 78% de la mitjana europea o el 85% de l'Objectiu de Lisboa per a l'any 2010. La fidelització dels alumnes dins el sistema educatiu més enllà dels estudis obligatoris és un dels reptes importants de futur, fet que permetria incrementar el percentatge actual, un 49.4% dels ciutadans catalans entre 10 i 21 anys, de titulats en educació post obligatòria (cicles formatius – FP – o batxillerat.

El document de les Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya parteix del Pacte Nacional per a l'Educació, aprovat durant el darrer mandat de la Generalitat de Catalunya amb un ampli consens. En aquesta línia algunes de les directrius del Pacte Nacional d'Educació per elaborar la Llei d'Educació són el desplegament del model educatiu de Catalunya, la implementació de la cultura de l'avaluació, l'extensió de l'autonomia dels centres, la planificació territorial de les necessitats educatives. El reconeixement social de la funció docent, del paper i participació de les famílies i la descentralització i coresponsabilització dels ajuntaments.

La Llei d'Educació, segons el document de bases, s'ha de desplegar a partir d'una sèrie de principis generals: l'equitat, l'excel·lència, la cohesió social i la identitat compartida. L'equitat entesa com la igualtat d'oportunitats d'accés i de promoció al sistema educatiu i dins el sistema educatiu, l'excel·lència coma principi de qualitat del sistema educatiu; la cohesió social com a principi bàsic i comú que ha de transmetre l'escola i la identitat compartida en què la llengua i la cultura catalanes han de ser els eixos vehiculars del fet educatiu.

És a dir, una escola arrelada al País, a la seva llengua i la seva cultura, que garanteix la convivència i la cohesió social, una sistema educatiu que no exclou a ningú, que integra a tothom, un sistema educatiu de qualitat al serveis dels i les alumnes. En definitiva, un únic servei públic d'educació, en què qui presta aquests servei públic són els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics (els concertats), independentment de la seva titularitat.

Alguns dels elements que han generat discrepància entre la comunitat educativa són la possibilitat d'obrir la gestió dels centres a grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre, en el què els sindicats han definit com la gestió privada dels centres públics, significant així, la privatització “de fet” de la xarxa pública.

El document de bases també dibuixa uns centres educatius amb més capacitat d'autonomia, amb més capacitat de prendre decisions sobre la pròpia gestió del centre, sobre les seves necessitats pedagògiques, sobre qüestions organitzatives i de recursos humans i econòmics.

També es diferencia més la funció directiva de la funció de la resta del personal docent, proposant una direcció formada, professional, competent i estable, amb més marge de decisió per la consolidació d'equips docents més estables, amb més capacitat per definir els perfils del professorat que més responguin a les necessitats del projecte específic del centre, amb més capacitat de decisió sobre els recursos econòmics per al desplegament del projecte de centre i l'assoliment dels seus objectius.

El document també projecta una nova inspecció educativa, més adaptada al concepte d'autonomia de centre, preveu l'elaboració d'un Estatut Docent, que reguli els aspectes generals del personal docent, així com l'accés a la funció pública docent (entre els quals destaca el coneixement d'una llengua estrangera i un ús normal de les TIC) i la carrera professional docent (formació, investigació, .incentius, promoció, etc.).

Des d'uns perspectiva més àmplia, les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya també incideixen el l'organització de l'Administració educativa, proposant una desconcentració administrativa i una descentralització política. Aquests són dos elements molt senzills i ràpids de dir, però complexes i lents a l'hora d'aplicar, certament. Són però imprescindibles per afrontar els reptes que l'educació té al nostre País, cal una major proximitat de la presa de decisions, cal donar un major paper als territoris, als municipis. En aquests sentit els ajuntaments podrien, amb el futur desplegament de la Llei, assumir les competències de planificació, escolarització, construcció, gestió d'ensenyaments obligatoris i no obligatoris, de Plans educatius d'entorn i activitats extra escolars, de gestió de diversos serveis educatius o de la transició entre escola i treball. Sempre i quan, naturalment, l'assumpció de competències vingui acompanyada de la corresponent derivació econòmica.

Una altra de les qüestions sobre l'organització de l'administració educativa que descriu el document de bases és la creació de Zones Educatives, aquelles que contenen, com a mínim, tots els elements que constitueixen el servei educatiu complet: educació infantil i primària, secundària i batxillerat (i no necessàriament cicles formatius).

P1210454-1
Tenim la possibilitat de tenir, per primera vegada, la nostra pròpia Llei d'educació. És un fet prou important com per sumar-hi tots els consensos possibles, més enllà dels mínims imprescindibles. Cal valorar positivament el debat i les discrepàncies que el document de bases ha generat, malgrat la màxima expressió de les discrepàncies sigui la convocatòria d'una vaga de tots els àmbits de l'educació no universitària. Un col·lectiu de directors de secundària s'han mostrat a favor dels principis del document de bases... El debat està servit i cal jugar la partida. La Llei d'educació de Catalunya ha iniciat el seu camí i el recorregut que ha de fer per aprovar-se definitivament tot just ha començat.

L'educació a debat, una bona notícia, una gran oportunitat.

--------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari