Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 15 de desembre del 2015
Vèncer la inèrcia, recuperar la rutina
Aquest bloc té la seva pròpia inèrcia, que genera una certa rutina que aquests darrers dies s'ha vist alterada.
Els qui el seguiu de fa temps ja sabeu que publico de dilluns a dissabte, que els divendres publico un vídeo, el vídeo de la setmana, els dissabtes minuts musicals, aquest 2015 de versions, i de dilluns a dijous articles sobre coses que faig, coses que veig, coses que penso...
Quan la inèrcia, la resistència que presenten els cossos a modificar el seu estat de repòs o de moviment, s'altera bruscament, com va passar el vespre i la nit de dimecres de la setmana passada, la sotragada és descomunal. La frenada va ser en sobtada i en sec i el cop emocional ens va trastocar de dalt a a baix, cop del que encara no ens hem refet, i del que possiblement no ens refarem mai del tot.
El dijous vaig haver d'anular dues reunions de feina doncs no estava en condicions per conduir-les, car tenia el cap, el cor i l'ànim en altres coses... I sí, el dijous no vaig publicar al bloc l'article que tenia previst publicar de feia dies, com tampoc vaig poder publicar divendres el vídeo de la setmana ni dissabte els minuts musicals.
Aquest bloc també transpira, a banda de les coses que faig, les coses que veig i les coses que penso, les coses que sento!
No podia publicar dijous l'article que publicaré demà, sobre l'actualitat política, que aquest dies m'ha semblat banal, ni divendres un vídeo sobre una campanya de comerç just, ni dissabte la versió d'una cançó que es va revaloritzar gràcies precisament a la versió.
Però el bloc, com al pròpia vida, no pot quedar-se encallat en aquesta nova inèrcia i necessita, com necessitem tots, reprendre la seva rutina habitual... I prou em costa doncs el cos em demana seguir evocant pensaments, records i emocions, però sense que hi hagi la necessitat de censurar-los del tot, no poden copar completament ni el meu bloc ni la meva vida, per més que em pesi i dolgui.
I malgrat tot i a pesar de tot, de tot el dolor, cal seguir endavant, recordant i fent el procés de dol pels absents, però sobretot vetllant i tenint cura pels presents. Fer el cor fort i seguir afrontant la vida amb vida!
Així que sí, demà aquest bloc tornarà a la seva rutina habitual, a la inèrcia que l'ha fet rodar durant els més de 8 anys que m'acompanya i que fa caure, quasi cada matí, una insignificant i fràgil petita gota freda tremolant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada