Amb tot aquest afer de Francesc de Dalmases i del perfil fals de Joana Masdeu (mare de Déu!) se'm va aparèixer la imatge de Laura Borràs enfonsant-se, arrossegada per un pes mort, l'enroc de Francesc de Dalmases, i aquest arrossegat alhora per un altre pes mort, el perfil fals de Joana Masdeu.
Em costa entendre, més enllà de l'adhesió incondicional, que Laura Borràs, que prou feina té amb lo seu, es deixi arrossegar (enfonsar) per l'error d'un seu company i col·laborador, per més que el cometés defensant-la a ultrança; possiblement deu ser per això...
Acorralats per la filtració de l'informe de Magda Oranich el primer moviment deuria ser la filtració de la carta, crítica amb l'informe, que de Dalmases va enviar a la direcció de Junts, i veient que lluny d'apaivagar-se el tema encara s'embolicava més, aleshores deurien pensar, en desesperada fugida endavant, crear la Joana Masdeu.
Joan Fuster en un dels seus aforismes va dir...
"Res no uneix tant com una bestiesa compartida."Em sembla que aquesta bestiesa, per més que els uneixi, se'ls està escapant de les mans i al final, potser sí, només quedaran ells tres: Borràs, de Dalmases i Joana Masdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada