Parlem molt de salut mental i poc de les malalties i trastorns mentals. Parlem molt, sobretot des de la pandèmia i el confinament, de la importància de tenir cura de la nostra salut mental, de la prevenció i la necessitat de parlar i de parlar-ne.
En parlarem molt també avui, dia mundial de la salut mental. És important, i necessari, que se'n parli de la salut mental, però a vegades tinc la sensació que parlem molt de la salut mental dels qui, aparentment, estem sans i poc de les persones que pateixen algun trastorn o malaltia mental. Que en parlem així de cua d'ull, superficialment, però no mirant-la de fit a fit, entrant ni que sigui un xic a la profunditat que ens incomoda.
Parlem molt de depressió, angoixa i salut emocional i poc d'esquizofrènia, psicosi, trastorn bipolar o trastorn límit de la personalitat. En parlem poc i quan ho fem és per reforçar el missatge, imprescindible, de la integració, dels recursos que cal esmerçar per a normalitzar aquestes malalties (a banda de prevenir-les) i per a potenciar al màxim l'autonomia de les persones que les pateixen.
Parlem poc de les situacions de crisi, dels moments complicats que aquestes malalties fan viure a les persones que les pateixen i a les que hi conviuen. Parlem menys de la cara oculta de la salut mental, la que ens inquieta i fins i tot atemoreix.
Hem de parlar més de les malalties i trastorns mentals, de com afecten a les persones que les pateixen a nivell personal, familiar i també laboral. I sobretot hem d'escoltar a qui les viu i pateix aquest problema en primera persona i qui les viu i pateix a primera línia: familiars, aparelles, amistats, companys de feina...
És per això que dono molt valor al testimoni en primera persona de la Maria, que en parla sense edulcorants explicant el que li passa i com viu el que li passa. També com ho viu el seu entorn immediat, la seva família, la seva parella...
Gràcies Maria per ser tan valenta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada