És altament probable que en qüestió de dies o setmanes Girona es desperti algun matí, com deia el poeta Josep Maria de Segarra, amb un vel de fada.
Ja fa dies que a Girona, i arreu, ens despertem amb la revolució dels vels a l'Iran, vels que no són de fada sinó de dones valentes que, en llevar-se'l, s'hi juguen literalment la pell.
Se'l treuen com a senyal de protesta, i revolta, per l'assassinat de la jove kurda Mahsa Amini a mans de la policia de la moral, que la va detenir per dur-lo mal posat i torturar fins a matar-la.
Més enllà de la revolta que allà s'hi lliura i s'hi lluita, aquí no perdem l'oportunitat per fer del vel lluita partidista, per seguir desacreditant l'adversari polític, ara amb el vel com a pretext i amb la diputada d'ERC, Najat Drouech, de nou a l'ull de l'huracà.
Si la diputada d'ERC ja va ser motiu d'enfrontament entre independentistes pels crits racistes que va rebre fora del Parlament el dia de la defenestració de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ara ho ha estat pel seu "silenci" arrel de l'assassinat de la jove kurda, silenci que sobretot ha fet ressonar la hiperbòlica Pilar Rahola.
Tot plegat es tracta d'aplicar la màxima de "mal si fas, mal si no fas", és a dir, mal si no dius res i mal si dius, que llavors igualment et criticaré pel que dius... La qüestió és interpel·lar l'altre tirant-li una carrerada de merda (i menyspreu, fins i tot odi) en forma de piulades. Tot molt edificant.
El vel com a símbol, com tants altres símbols, pot tenir significats diferents en funció del context (lloc, moment, circumstàncies...) i posar-se'l aquí pot ser símbol de reafirmació i d'identitat alhora que treure-se'l allà símbol de llibertat i revolta.
No sé, potser és més fàcil criticar el vel de la diputada Najat Drouech que prendre consciència dels nostres propis vels, siguin o no de fada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada