Foc nou al govern

El president Aragonès ha fet renéixer de les cendres del govern en flames i cremat per Junts, amb qui el compartia, un nou govern i avui les fins ara conselleries "juntaires" han estrenat consellers i conselleres. Bé en més d'un cas algunes conselleries s'han reestrenat!

Pam, jugada mestra en tota la cara!, deuen pensar des d'ERC, que ha volgut passar pàgina ràpidament a la crisi de govern. De moment guanya la batalla del govern, caldrà veure si també se'n surt amb la dels pressupostos.

Amb aquest nou govern, ara monocolor amb consellers independents amb passat convergent, socialista i comú, el president Aragonès fa un canvi de guió i, alliberat de l'èpica retòrica de Junts, ara l'alinea encara més al del seu partit amb allò d'eixamplar la base, mentre manté a foc lent, fent aquell xup-xup que quasi no esquitxa, la independència i tot el que se li assembli. Legítim? Tant com qüestionable... És comprensible que més d'un no pugui evitar cantar-li, al president Aragonès i a ERC, "no era això, companys no era això..."

A ERC cal observar-li més la seva comunicació no verbal que no el que diu i escriu; com amb tu i amb mi, en la comunicació no verbal sempre hi ha més veritat, que el paper ho aguanta tot i les paraules, ja ho sabem, se les endú el vent.

Mentre Junts encara és al 14 de febrer de 2021 maldant la trencadissa del 52%, ERC accelera amb un cop de gas del president Aragonès per estabilitzar ni que sigui per uns mesos el govern pensant en les eleccions municipals. ERC sap que té una part del seu electorat, i del que vol conquerir, que no s'alimenta de proclames patriòtiques sinó d'obra de govern, i sap que tenir a la fotografia ex convergents, socialistes i comuns entre files, al partit o al govern, estimula la infidelitat a l'hora de votar. Fins ara aquesta estratègia no li ha anat malament, a nivell electoral.

El preu d'aquesta jugada mestra, el pecat si voleu, és que amb aquest canvi de rumb traeix l'esperit del govern del 52%, tot i que aquest 52% al final ha resultat ser poc més que un miratge. La jugada té risc i ara el president Aragonès rebrà un nou embat, irat i dolgut, des de l'oposició. Si Twitter és l'avantsala del que es dirà al Parlament, ja podem preparar les crispetes!

Més enllà de la batalla parlamentària pels pressupostos sembla que la propera batalla electoral es lliurarà a les eleccions municipals, que inevitablement també es jugaran, a cara descoberta, en clau de país. La bona notícia és que només falten set mesos; la mala notícia és que encara falten set mesos!