Canta... llops?

Cantallops, la meva segona pàtria, és un petit poble empordanès situat a la falda de les Alberes i, com els del seu voltant ha rebut amb expectació la històrica notícia de la presència, veurem si esporàdica o permanent, d'un llop.

Amb tal animal rondant per l'Albera és inevitable preguntar-nos si, en el cas del poble de Cantallops, el nom fa la cosa. Observant l'escut del poble hom podria esvair tots els dubtes però, quan gratem un xic i cerquem l'origen etimològic del nom no sembla tan clar que l'origen del topònim Cantallops provingui dels característics cants, udols, dels llops, tot i que la cultura popular local està prou farcida d'històries al voltant dels llops...

Jo mateix, de petit, quan em preguntaven per l'origen del nom responia que era obvi, que fa molts anys des del poble es sentien els udols dels llops muntanya amunt. També s'explica com pastors i bosquetans duien esquellerincs per foragitar-lo...

Es té constància escrita de Cantallops, en llatí, "Cantalupis", des de l'any 844, quan surt documentat en referència a Sant Quirze de Colera. La Viquipèdia apunta, més enllà del aparentment lògic origen del poble, un altre origen, naturalment centrat en l'etimologia:

Contra el que l'etimologia popular ha cregut, la vila de Cantallops no és "el lloc d'on se sent cantar o udolar els llops", interpretació que seria versemblant i que, a més, concordaria amb la gran presència del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquests entorns (l'escut municipal representa un llop). Tanmateix Cantallops, com en occità Cantalop, serien formats pel gal cant- (vessant) + *lupa, de la vella arrel oronímica *lup-/*lop- (altura, elevació de terreny).

Per si aquest possible origen no fos suficient  la monografia "Cantallops" dels Quaderns de la Revista de Girona (Antoni Cobos i Fajardo, Lluís Serrano i Jiménez i Miquel Serrano i Jiménez, 2007), s'apunten altres possibles orígens. Expliquen els historiadors, i autors del llibre, en relació a la toponímia del poble:

Tant en llatí com en català el mot s'entén com a compost d'altres dos: canta i lupi / llops. La seva etimologia és incerta. La tradició popular el fa provenir del cant dels llops. Aquesta explicació, tanmateix, no té cap base filològica. El més probable és que tingui el mateix origen que un fòssil lingüístic utilitzat encara avui a les valls de Sòria, on els nens i nenes tenien i tenen encara avui el costum d'anar a les muntanyes veïnes a recollir unes pedretes anomenades "cantalobos".

D'altra banda també apunten cap a un altre possible origen:

Joan Coromines el fa derivar de l'expressió "glatti-lupus" (Udola, oh llop), a partir del verb romànic "glatire". Les opinions més raonables, en canvi, apunten cap a un origen celta del topònim. E. Moreu-Rey diu que el topònim deriva del radical prellatí "cant-" (pedra). Joaquín Caridad Arias esmenta altres topònims amb l'arrel "cant-", com Calicant, Gallicant, Gallocanta, Cantalgallo, Cantalarana, Cantalapiedra i Cantalupa, i conclou que aquest prefix és un adjectiu d'origen celta que s'associa amb el llatí "candidus (blanc). Josep Balari recorda que en el llatí medieval conviuen dues arrels semblants, "lupus", que ha donat llop, i "lupa", que ha donat llúpia en català, lupia i lobanillo en castellà, i loube en francès, totes elles amb la idea de "protuberància".

Elevació, protuberància, pedra... Entre tantes teories i possibles orígens el més fàcil és, simplement i per no cansar el personal, afirmar que l'origen del topònim Cantallops és tan evident que no mereix discussió possible!