Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimecres, 12 d’octubre del 2022
He vist el llop!
El rumor corria per les Alberes de feia dies, fins i tot setmanes, un secret ben guardat a pany i forrellat, i la notícia va saltar abans d'ahir: el llop ha tornat a l'Albera! Som molts els qui saltem d'alegria!
Que el llop torni al seu hàbitat diu molt del llop (i de les seves circumstàncies) però sobretot diu molt de l'hàbitat. És cert que parlem d'un sol individu, un mascle solitari per a més detalls, no d'una llopada, però la seva presència de nou a l'Albera, en general ha estat molt ben rebuda per quasi tothom, excepte una pobra cabra...
El llop va donar senyals de vida matant una cabra i després va ser vist per una càmera, per un parany fotogràfic. Just aquest cap de setmana vaig anar a Cantallops i diumenge era per la zona de Requesens, i ja m'hauria agradat poder exclamar "he vist el llop!", però res, aquest llop, com la resta, serà de mal veure a ull nu, així a simple vista, i ja va bé que sigui així.
El llop no és com el senglar, el llop defuig els humans i és molt difícil de veure, pel que no cal que a partir d'ara una massa ingent de curiosos vagi en processó al Paratge Natural de l'Albera per veure'l; n'hem de fer prou, i això ja és molt, sabent que hi és.
De fet el més interessant, a partir d'ara, seria poder-ne fer seguiment, veure si roman per aquí o si marxa, veure què fa a través de les càmeres i de l'observació i anàlisi de les possibles restes biològiques que es puguin trobar, com pèls, excrements o orina, i posats a fer, també podria contribuir a controlar la plaga de senglars endrapant alguna cria...
El llop torna a l'Albera molts anys, dècades després i amb la seva tornada es poden alimentar de nou les llegendes i històries de la seva presència, aquelles que, perdudes en el temps, passaven de generació en generació.
I entre les històries, el propi nom del poble de Cantallops, l'origen del qual tampoc és massa clar que provingui d'aquest "canis lupus", però d'això ja en parlaré un altre dia. En tot cas quan torni al poble pararé l'orella per si el sento udolar, per si canta o no canta...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada