D'entre les cançons intensament emotives de Joan Manuel Serrat jo hi compto la del poema de Joan Salvat-Papasseit "Res no és mesquí". Poema i cançó són un gran tresor de la nostra llengua, de la nostra cultura.
És clar que Papasseit és molt més i, al seu dia, en plena infantesa, vaig ensopegar amb aquest llibre, un recull de les seves poesies (Edicions Ariel, 2a edició, 1978), que la meva mare va comprar a mitjans de febrer de 1981; una breu nota, que he situat a la portada amb l'ajuda d'un clip, condueix cap al poema "Nadal", que deuria escriure i possiblement regalar a algun amic o amiga... Sincerament, no ho recordo!
De Salvat-Papasseit són curiosos els "Poemes en ondes hertzianes" (1919), el seu primer llibre, i curiosament de tots els que recull el llibre (tots), és l'únic que duu una cita literària:
"L'Art commence où finit l'imitation."De Papasseit també m'agrada molt aquest altre poema, "Mester d'amor":
Pierre Albert-Birot
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
I sí, també "Res no és mesquí":
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada