Aquest Sant Jordi potser encara no hem matat el drac, però per moments el divendres passat el vam deixar mig estabornit!
Tinc la sensació que aquesta diada de Sant Jordi hem fet una catarsi col·lectiva, que d'alguna manera ens hem retrobat i reconciliat amb nosaltres mateixos, ens hem tornat a sentir comunitat.
El bon temps va acompanyar, i la possibilitat de poder celebrar Sant Jordi on toca, al carrer, tot i la mascareta i les restriccions d'aforament dels espais habilitats amb parades de llibres i roses, va ser tota una injecció de moral, d'optimisme i d'autoestima.
A Girona vam canviar la Rambla de la Llibertat per la zona de La Copa de la Devesa, i caldrà valorar si aquest nou emplaçament haurà vingut per quedar-se, o si l'any vinent, o l'altre, tornarem a rovell de l'ou... Potser el més important és celebrar Sant Jordi al carrer, amb independència de quin carrer sigui!
Ja sabem que una flor no fa estiu, i ja hem viscut, aquest darrer any, moments de major obertura i permissivitat, i moments de més restriccions i reclusió; una flor no fa estiu, però que bonica aquesta flor, quin Sant Jordi més gloriós!
I sí, per Sant Jordi tan sols vam lliurar, i guanyar, una batalla, però la guerra, seguint amb el símil bel·licista, encara no l'hem guanyada. Tan de bo l'any vinent puguem dir, a pulmó obert i sense mascareta, el poema de Sant Jordi: Sant Jordi va matar el drac amb unes vacunes de veritat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada