dimarts, 27 d’abril de 2021

Que t'escoltin...


L'entrevista que el Diari Ara li va fer a la Sira setmanes enrere, compartint les seves vivències com a afectada per la covid persistent, no va passar gens desapercebuda i va generar, sobretot, dues grans onades: una d'ànims i solidaritat, un autèntic tsunami, i una altra, en certa manera, d'auxili i suport, menys nombrosa però igualment intensa!

Arran de l'entrevista no són poques les persones que, per terra mar i aire, és a dir, a través de les xarxes socials i d'amics, coneguts, saludats o familiars, s'han adreçat a la Sira demanant, simplement, parlar amb ella; sí, també hi ha qui se li ha adreçat per a recomanar-li tal tractament, o tal altre, però a mi el que m'ha sorprès són les persones que, sobretot, han contactat amb la Sira per ser, simplement, escoltades!

Escoltades per una persona que les pot entendre, perquè també ha reclamat ser escoltada; escoltades per una persona que ha viscut, com elles, la desesperació de la incomprensió, i la importància de ser compresa. Escoltar i compartir, escoltar i acompanyar, escoltar i crear, poc a poc, una mica de comunitat, d'equip, per petit que sigui...

És curiós com un gest tan senzill, i a priori a l'abast de tothom, escoltar, pot ser tan poderós. Per aquestes persones ser escoltades no les guarirà, ja ho sé, però sí que farà que el seu trànsit per la malaltia, aquest (putu) covid persistent, no esdevingui una solitària travessia pel desert o, encara pitjor, per un mar de incomprensió.

No descobreixo res que no sapiguem, simplement ho poso en valor perquè aquests darrers mesos he vist com la Sira ha anat teixint xarxes de suport de persones afectades per la covid persistent, i com aquestes xarxes van generant un impacte positiu en l'estat d'ànim de les persones que en formen part.

Al capdavall escoltar és una manera de cuidar, de tenir cura, de vetllar; a vegades és, quasi, l'única cosa que podem fer la resta, ser allà al costat, abraçar i, sobretot, escoltar...

Cap comentari:

Publica un comentari