dilluns, 5 d’abril de 2021

Quatre dos dos u


Dijous, dijous era el dia! Del que avui m'agradaria parlar ho hauria d'haver publicat el passat dijous, però, ai l'as!, fins el propi dijous no vaig caure-hi, i aleshores l'entrada d'aquell dia ja estava publicada...

Ja em passa, a vegades, que les coses no sempre em surten rodones, ni el trencaclosques complert, que la perfecció, en el meu cas, és més un camí que un destí, quelcom que es persegueix tot i que mai, o gairebé, es tasta!

Resulta que dijous de la setmana passada vaig publicar l'entrada quatre mil dues-centes vint-i-una, i ja sé que per a vosaltres aquest número no té res d'especial, però per mi és un número important: és el de la matrícula del meu primer cotxe: GI 4221 K!

Me'n vaig adonar dijous, casum l'olla
, massa tard per publicar-ho el dia que coincidien els números, i d'entrada vaig deixar-ho córrer... I una estona més tard vaig pensar que si tots els Sants tenen vuitada, bé que aquesta coincidència podria tenir, malgrat no coincidir, la seva oportunitat de ser, ni que sigui de passada, esmentada algun altre dia!

I comptant d'un en un, que jo no dono per més, vaig veure que el següent dia que podia parlar-ne (que els divendres són per les cites de llibres i dissabte les cançons amb nom propi) era el dilluns, és a dir avui, i que a més avui es produïa un altre fet, com a mínim, curiós: una altra entrada capicua, la quatre mil dos-cents vint-i-quatre! Al seu dia també vaig destacar la tres mil tres-cents trenta-tres...

Així que aquí em teniu, avui, fent-m'ho venir bé per, a través de la seva matrícula, recordar el meu primer cotxe, un Renault 6 de segona mà (del 1979) que vaig comprar l'estiu del 1995, encara sense tenir el carnet de conduir, i sense ni tan sols veure'l!

Estant en una trobada internacional d'escoltes, el company de la meva mare em va demanar si m'interessava un cotxe de segona mà d'un mestre retirat que, tot i que feia anys que no el feia circular, cada dia l'engegava dins el seu garatge mentre llegia el diari. Em va dir que el veia en bon estat (el cotxe, més que el mestre retirat), que havia estat en bones mans i que estava molt bé de preu...

Fiant-me del seu criteri, no m'hi vaig pensar: endavant! Fins a l'octubre d'aquell any no em vaig treure el carnet, i aquell Renault 6 blanc, certament molt ben conservat, va ser el meu primer i (per mi) llampant cotxe! No sabeu la il·lusió que em va fer!

Que cofoi estava amb el meu Renault 6, també quan ens va dur, a la Sira i a mi, a Andorra, i sobretot quan va ser un testimoni més del nostre casament! L'hauríeu d'haver vist portant a la Sira fins a la porta de l'església de Sarrià de Ter, i després arribant al restaurant Can Toscà on vam fer el convit, o entrant, victoriós, al pàrquing de l'Hotel Carlemany de Girona!

Quatre anys després de comprar-lo en vam comprar un de nou, que ja teníem la primera filla i necessitàvem un cotxe més segur i confortable, però el Renault 6 encara va córrer uns anys més...

A vegades els cotxes són quelcom més que quatre rodes i un volant, com aquell Renault 6 blanc, matrícula GI 4221 K...

Cap comentari:

Publica un comentari