dimarts, 6 d’abril del 2021

No només independència


Ignoro si a la graella de Telecinco encara hi podem trobar el programa "No sólo música", un nocturn oasi de cultura de la cadena més sensacionalista...

D'aquest programa de culte avui m'interessa el nom, per traslladar-lo a la nostra (cada dia més sorprenent) actualitat política, i més concretament, a la independència.

És curiós el que aquest procés està generant als partits polítics catalans, des de l'escissió del PSC, a la irrupció de la CUP a la política catalana o la desintegració de Convergència i Unió, i de Convergència i d'Unió!

El procés sembla generar una inevitable força centrífuga que expulsa de la centralitat, la puresa independentista, a qualsevol que gosa esmenar-ne una coma; l'advocat, diputat de Junts i (sembla) efímer membre de la mesa del Parlament Jaume Alonso‑Cuevillas n'és la darrera víctima, després de defensar que la inhabilitació hauria de tenir un preu, quelcom que Esquerra ha defensat reiteradament la darrera legislatura, sobretot a través del president del Parlament, l'obviat Roger Torrent.

Les negociacions entre Esquerra i Junts per a investir el republicà Aragonès com a president i per a fer govern, lluny de resoldre's sembla que cada dia es compliquen més, i ara ja no es descarta, fins i tot, que Junts no entri al govern.

És evident que, tot i que el procés d'independència és la música de fons, el que es negocia i debat entre els dos partits no és només la independència i el seu procés, també el que es fa mentre aquesta avança, ara a pas de llebre, ara a pas de tortuga...

El fallit govern Torra ens ha demostrat que amb la independència possiblement no n'hi ha prou, que per bastir un govern sòlid cal quelcom més, i més quan ni amb la independència i el seu procés es posen d'acord.

No sé si el procés d'independència està o entrarà en una via morta, o en un estat letàrgic; és clar que ningú tindrà el valor d'admetre-ho en cas que sigui així; de fet tant li fa; el mentrestant, tot el que no és estrictament procés i independència, és prou important i exigent per no deixar-lo en via morta...

Tants anys centrats en la necessitat de treballar per la unitat de l'independentisme, al final hem vist que aquesta ni hi és ni se l'espera; que el procés, després de tenir un miratge d'unitat amb Junts pel Sí, al final ha atomitzat més el sistema de partits, i per no compartir, ara ni tan sols es comparteix l'estratègia, i la unitat estratègica és una altra quimera.

Si Esquerra i Junts no poden ni tan sols formar govern, difícilment podran portar-nos a la independència; si fins ara sabíem que són aigua i oli en allò que els diferencia, sembla que també ho són, avui per avui, en el que semblava que els unia.

Ens urgeix un govern, més enllà de la independència, sobretot pel que no té a veure amb la independència; potser sí que el millor favor que li poden fer al país és certificar amistosament les seves desavinences, i estalviar-nos un altre govern fallit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada