divendres, 16 d’abril de 2021

Les cites dels llibres. "El país de les dones ocell", de Huguette Pérol


Hi ha llibres que no sé com han arribat a casa, que no tenen escrita cap data ni motiu, tot i que puc intuir-los; és el cas del llibre d'avui, "El país de les dones ocell", de Huguette Pérol, que sé que algun dia vaig llegir, i en tinc una evidència, però no recordo quan ni perquè, tot i que puc intuir-ho...

Aquest llibre m'ha acompanyat en els quatre trasllats que he fet a la meva vida, pel que d'entrada podria intuir que el llibre és meu; editat per l'Editorial Pòrtic el 1987, en una col·lecció, llegeixo en els crèdits, dirigida per Pilar Rahola, intueixo que el deuria llegir a segon o tercer de BUP com a lectura obligatòria; el llibre no té cap data a la primera pàgina, només el que s'intueix que deuria ser el preu: 550 pessetes?

El que sí té, entre les seves pàgines groguenques, és un tros paper quadriculat amb la relació de personatges del llibre escrits a mà, del meu puny i lletra, amb una breu descripció de cada un d'ells, i fins i tot en un racó hi ha divisió simple: 107:2, amb el corresponent resultat: 53,5; què deuria estar calculant? El llibre té 107 pàgines... deuria calcular quantes n'hauria de llegir en dos dies, que deurien ser els que quedaven per esgotar el termini...

Aquest paper demostra, a banda que deixava massa coses per a darrera hora!, que poc i molt em vaig llegir el llibre, i la pista del quan és el punt de llibre del Departament de Cultura i de la Federació de Llibreters de Catalunya que també s'amaga entre les seves pàgines. El punt de llibre és commemoratiu de "L'any del Tirant", en motiu dels cinc-cents anys del Tirant lo Blanc; "L'any del Tirant" es va celebrar entre el 23 d'abril de 1990 i el 23 d'abril de 1991, pel que intueixo que me'l deuria llegir l'any 1990, fent segon o tercer de BUP, segons el moment de l'any...

El llibre, que narra la història de dues germanes, Olfa i Siham, en un context de xoc entre les cultures i tradicions oriental i occidental, conté aquesta breu cita a l'inici:
"Per Déu, no enterboleixis l'aigua, home que tens pressa, abans que els qui s'estimen puguin beure." Poema beduí.
Si fes com fa la meva mare amb els llibres, i si (sempre) li fes cas, aquest llibre duria, com a mínim, escrita la data que va arribar a casa i, probablement, el motiu; és clar que aleshores, per poder-ne parlar, no hauria pogut fer gala de la meva habilitat deductiva (nivell bàsic), ni m'hauria deixat en evidència...

Cap comentari:

Publica un comentari