dijous, 29 d’abril de 2021

Fer un directe!

Fer de la necessitat virtut, diu la frase, i jo hi afegiria "sense la necessitat de ser virtuós!"

La necessitat ja la vam tenir l'any passat, amb l'inici de l'estat d'alarma i el confinament; van aparèixer tantes necessitats, ara fa un any! Afortunadament també moltes virtuts.

La necessitat era transportar, quasi d'avui per demà, l'acte de lliurament dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras del format presencial al telemàtic; l'any passat va ser una autèntica contra rellotge i, amb el suport desinteressat d'un professional de l'audiovisual, vam poder retransmetre els premis fent un directe a YouTube. Quina odissea!, i al final, uf!, prova superada!

Aquest any la necessitat era la mateixa (retransmetre en directe els premis a través de YouTube), i vam afegir-hi un repte: fer-ho tot, absolutament tot (producció, realització i emissió) des de la pròpia entitat, sense tercers, tot amb personal de la casa! Si els esdeveniments telemàtics han vingut per quedar-se, val més que el saber-ho fer també es quedi, no?

El dia de Sant Jordi, minuts abans de les 12 del migdia, ho teníem tot a punt, i jo els nervis a flor de pell; vam convertir una sala de reunions de l'entitat en la sala de màquines, la de realització, amb tres ordinadors i els qui havíem de controlar la realització l'emissió amb els dits creuats!

A les dotze vam començar l'emissió, i poc a poc, minut a minut, l'escaleta i el guió van anar avançant, sorprenentment, sobre el guió previst! Ara una intervenció en directe, ara entra un vídeo, ara una retolació... Quins nervis! 

Diu el meu rellotge, que m'ho mesura quasi tot,  que l'estrès, durant aquella hora, es va incrementar... Estava tan nerviós que un company informàtic que em feia suport tècnic em va dir: perquè parles fluixet, igualment no ens senten! Vam esclatar de riure...

La realització va tenir algunes petites errades, però en general tot va anar molt bé i l'acte de lliurament va pode lluir, que és del que es tractava! Quan es va acabar vaig notar un gran alleujament, i alhora, ho reconec, una certa eufòria!

Vam fer de la necessitat virtut, i vam decidir fer-nos-ho nosaltres mateixos; vam fer de la necessitat virtut i vam decidir aprendre'n; vam fer de la necessitat virtut i, sense la necessitat de ser virtuosos, ara ja en sabem una mica més que fa un any!

Ara, fer un directe, ja no ens espenta tant! I sobretot sabem que, quan es fa un directe la feinada és, en gran mesura, tot el que cal preparar abans de prémer el "play"!

Ah, per cert, si voleu veure, o tornar a veure l'acte de lliurament de la 9a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, només heu de fer un clic!

Cap comentari:

Publica un comentari