dimecres, 21 d’abril de 2021

La Superlliga


La idea fa temps que ronda i ha hagut de venir una pandèmia, amb la seva crisi econòmica, que també ha afectat els clubs de futbol, per accelerar-ho tot!

Alguns dels principals clubs de futbol d'Europa ja han llençat la proposta de fer una Superlliga d'Europa, a desgrat de la UEFA, la FIFA i les federacions de futbol dels respectius països, que ja han posat el crit al cel i, fins i tot, amenaçat a clubs i jugadors d'excloure'ls de les competicions internacionals que organitzen...

Podem observar la proposta de la Superlliga des de diferents perspectives: una podria ser l'econòmica, l'altra la romàntica, i naturalment fins i tot l'esportiva.

Des de la perspectiva econòmica la proposta té lògica: els clubs que en formarien part rebrien, ja d'entrada, una bona injecció de diners, i amb els clubs de futbol seguiria passant com amb les persones: els rics cada vegada són menys, i els que ho són cada vegada són més rics...

És clar que hom podria pensar que els beneficis no serien només per als clubs selectes que participarien en aquesta Superlliga; hi hauria també beneficis indirectes per al futbol en general, que suposo que s'haurien de repartir les engrunes.

Des de la perspectiva romàntica es trenca la classificació per mèrits esportius (que solen anar lligats també a la riquesa del club), ja que aquesta Superlliga europea tindria clubs de ple dret, que hi participarien independentment de la seva classificació a les lligues casolanes, quelcom que en part ja passa al bàsquet amb l'Eurolliga; amb el bàsquet aquesta guerra ja es va lliurar fa uns anys...

Es perd part de l'essència de la competició, certament, en benefici de l'espectacle, que també és del que es tracta; els grans equips d'Europa volen jugar i competir més entre ells, de forma més regular i continuada, aprimant les lligues domèstiques. Guanya l'espectacle, part del futbol (el modest i de classe mitja) possiblement hi perd...

Des de la perspectiva esportiva, aquesta Superlliga permetria que cada temporada tinguéssim múltiples enfrontaments entre els equips grans d'Europa, i aquí el risc és que la resta de clubs de futbol perdin competitivitat esportiva, i se'n ressentin les lligues domèstiques; això en part ja passa, i només hem de veure, per exemple, el que passa a la lliga espanyola: les darreres 20 lligues les han guanyat només 4 equips: Atlético de Madrid (1), València CF (2), Real Madrid (7) i Barça (10).

Veurem com acaba aquesta guerra, que és sobretot una guerra pels diners; els clubs volen gestionar-los directament, sense la intermediació i els criteris de la UEFA, que fa i desfà calendaris i talla el bacallà.

Competicions com la NBA, encara més tancada, o l'Eurolliga de bàsquet (amb certa permeabilitat d'entrada i sortida de clubs) han marcat un camí que els clubs més importants d'Europa també volen prendre; el pols està servit, i poques hores després de presentar-se ja hi ha hagut les primeres desercions, d'entrada la dels clubs anglesos!

Al capdavall tot es resumeix amb una paraula: poder; al capdavall tot es representa amb una persona, o més aviat personatge: Florentino Pérez!

Cap comentari:

Publica un comentari