dimarts, 20 d’abril de 2021

Un trist paper...


"Busco chica para cuidar a mi madre, si puede ser soltera ya que ella está delicada; eso sí, no puedo pagar un sueldo pero si habitación y comida."

Sota el missatge d'aquest paper, clavat en un fanal del barri del Pont Major de Girona, hi havia, també escrit a mà, un número de telèfon repetit en tires d'aquelles per estirar.

Dedueixo que la persona que va escriure aquest missatge, que va agafar paper i bolígraf, escriure el missatge i el telèfon, retallar a mode de serrell la part del telèfon i baixar al carrer per clavar-lo amb cinta adhesiva, deu estar molt desesperada!

La persona molt desesperada i la seva mare, ja ho veiem, desvalguda... I desesperada i desvalguda també ha d'estar la dona que, a canvi de sostre i menjar, accepti aquesta feina! La mera existència d'aquest paper és senyal que quelcom no funciona bé, que vàries coses no funcionen bé!

És evident que aquesta persona necessita suport, i la seva mare possiblement atenció sociosanitària, i potser aquest trist paper, més que clavar-lo en un fanal del carrer, hauria d'anar a parar a sobre la taula dels serveis socials, en cas que no siguin coneixedors de la situació que es deu viure en aquesta casa, entre aquesta persona desesperada, i la seva mare desvalguda.

M'agradaria que cap dona acceptés la feina, ja que lluny de resoldre positivament aquesta situació, en perpetuaria la precarització encara més; si el diner crida el diner, la pobresa crida la pobresa!

Vaig fer la foto de pressa i corrents tornant de comprar, i després em va saber greu no haver fotografiat el número de telèfon mòbil; el podria haver inclòs a la foto, i després retallar-lo... L'hauria pogut fer arribar als serveis socials del barri; també jo, aquí, vaig fer un trist paper, pensant més en la piulada que faria que no en la necessitat de resoldre la situació que aquesta persona, i la seva mare, estan vivint.

També jo, en aquesta situació, sóc una evidència més que quelcom no estem fent bé, que a vegades perdem perspectiva i desenfoquem prioritats, i ni tan sols aquest article serveix de propòsit d'esmena. No sé si encara trobaré aquest trist paper clavat en algun fanal del carrer...

Cap comentari:

Publica un comentari