dimarts, 9 de juny de 2020

La vella normalitat


Serà la vella normalitat com la pesseta, la moneda d'abans? Els i les que vau fer-ho al seu dia, encara calculeu en pessetes?

Vaig viure fins als vint-i-set anys amb pessetes i ja en fa divuit que visc en euros, i la realitat, si més no per mi, és que l'euro (la nova normalitat), s'ha acabat menjant la vella i la pesseta és només un record amarat de nostàlgia, com l'EGB o el "Frigo Dedo"...

Si parlem d'una nova normalitat deu ser perquè aquesta ha substituït, o està substituint, la vella normalitat, però el que encara no tinc prou clar és què podem definir com a vella normalitat: les encaixades de mans? Els petons de cortesia? Les aglomeracions en esdeveniments culturals i esportius? Les ràtios de més de 15 alumnes per aula?

A vegades tinc la impressió que algunes coses que posem al sac de la vella normalitat no desapareixeran del tot, ja que la nova normalitat que les substituirà potser més que nova, serà una nova normalitat excepcional i temporal...

Durant alguns dies del confinament ens hem il·lusionat veient com baixaven els nivells de contaminació atmosfèrica, especialment els dels nuclis urbans amb més densitat de població, fins al punt que els de El Temps un dia van arribar a afirmar que a Barcelona hi havia la mateixa qualitat de l'aire que a no sé on del Montseny...

La vella normalitat, com la contaminació atmosfèrica, tornarà i, tot i que a desgrat, tornarà essencialment per voluntat nostra. En aquests casos la nova normalitat només haurà estat un miratge, l'esbós del que podríem ser i no volem, del que voldríem ser i no podem.

Cap comentari:

Publica un comentari