El refrany de la setmana, sobre els carrers, i els calaixos

Les persones que han crescut rere un taulell, o com a mínim a la rerebotiga, desenvolupen un sisè sentit, allò de tenir nas, sobre el comportament humà que els que no hi hem crescut, si més no en el meu cas, simplement no tenim: la capacitat de vincular el comportament humà, o cert comportament humà, segons quin temps fa.

El refranyer català ja ens dóna pistes, als qui en aquesta matèria som ignorants i anem despistats, amb el refrany "carrers mullats, calaixos eixuts" i totes les seves variants:

• "Carrer (o dia) banyat, calaix eixut"
• "Carrer banyat, caixó eixut"
• "Carrer banyat, calaix eixut i l'amo morrut"
• "Carrers humits, calaixos buits"
• ...

Prou eixuts que han estat massa calaixos al llarg d'aquest confinament, alguns fins i tot dessecats, que després dels dies de carrers buits (que tampoc omplen el calaix, o no el de tothom), ara han vingut les pluges primaverals per reblar el clau de més d'un negoci.

Alçar la persiana cada dia és, sens dubte, un acte de valentia!