dilluns, 22 de juny del 2020

La graduació de la Irina!



A falta de celebració oficial a l'institut, per raons òbvies, divendres al vespre vam fer una Festa de Graduació de la Irina , la meva filla mitjana, ara que ja ha acabat el Batxillerat! Va ser una festa molt casolana,

Aquest és el text que vaig escriure per a l'ocasió, i que l'hi vaig llegir de viva veu!

Estimada Irina,
no sé si t'ha sabut més greu no anar al Cern, o quedar-te sense la festa de graduació! 

Aquesta crisi del coronavirus ens ha fet la punyeta i ens ha alterat la vida i molts plans, però així és la vida també, així d'imprevista, així de sorprenent

El Cern el deixem encara a la llista de pendents, però no la festa de graduació! I sí, ja sabem que la d'avui no és com la que, segur, tantes vegades havies imaginat, però possiblement això també la fa especial.

Avui celebrem un final d'etapa, un punt i seguit a la vostra vida. I tot i que encara us queda la selectivitat, amb mascareta i gel hidroalcohòlic, avui, darrer dia del curs escolar, tanqueu una extraordinària temporada de la sèrie que és la vostra vida, una temporada que ha tingut com a escenari l'institut.

Al llarg d'aquests sis anys us heu fet grans, i de tots els aprenentatges que heu anat fent i acumulant, amb els anys solidificaran i faran pòsit, possiblement, els apresos dins l'institut però fora de les aules. Penseu sinó en la vostra etapa de primària; i així passarà també quan aneu a la universitat, o allà on sigui que aneu a partir d'ara!

Irina, la mare que et va matricular! Em faràs menjar la teva matrícula d'honor amb patates! 

El meu (aparent?) escepticisme no era manca de confiança en les teves capacitats, volia ser una manera, potser poc encertada i maldestra, que no et sentissis pressionada per nosaltres; ja saps, tu i les teves germanes, que mai t'hem exigit bones notes, sinó un mínim de compromís i treball.

Naturalment estem molt contents i orgullosos de tu, tot i les nits perdudes (per tu invertides), de l'esforç i la feinada que has fet; és digne d'admiració la teva determinació i perseverança, perquè també has tingut moments de flaquesa, però és evident que els has sabut superar.

La matrícula te l'has guanyat i és teva. Ho has fet per tu, no per nosaltres, i així encara té més valor. Enhorabona!

La vida segueix i aviat estrenareu un nou curs, una nova temporada! I el millor de tot és que, com el d'aquesta improvisada graduació, el guió no està escrit! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada