dilluns, 29 de juny del 2020

Tots els colors del verd


Jo hi veig una planta, i si m'hi esforço un xic més, veig un arbre o una mata: i fins i tot podria atrevir-m'hi i encertar-ne el nom comú: un roure, una alzina, una ortiga, un esbarzer... I no gaire cosa més!

Ell hi veu molt més, com si el seu programa de realitat virtual augmentada fos el prèmium, i no el bàsic i gratuït com el meu. Ell hi veu, en cada planta, el nom comú, el nom científic, les característiques morfològiques del tronc, les fulles, les flors i els fruits, i fins i tot la seva funció a la natura, els seus usos humans i alguna anècdota curiosa i divertida.

Ell és, literalment, una enciclopèdia amb cames, i no només en sap de plantes, també té un vast coneixement de fòssils i, entre d'altres, d'eines antigues relacionades amb el món rural, industrial, etc... És un savi amb tota la profunditat del terme, i és admirable la seva capacitat d'aprendre i conèixer, d'absorbir i processar informació, i sobretot de compartir-la amb passió i un toc d'humor.

Aquest dissabte ens va fer una visita per l'entorn natural de la barraca, un petit espai que hi ha bosc endins, al costat d'una de les rieres que banyen el terme municipal de Sarrià de Ter, amb dues construccions modestes i que és lloc de trobada de la família Canyigueral Viñals.

Em va fer veure l'heura, les falgueres, les ortigues, les alzines, els roures o els pollancres com mai els havia vist, i allà on jo només hi veia verd, el verd monocromàtic amb el que pintaria la natura en cas d'haver de dibuixar un paisatge, em va fer descobrir tots els colors del verd, tots els seus matisos.

És molt gratificant aprendre de qui sap i sap transmetre, dels savis que a banda de saviesa tenen el mestratge dels mestres, dels qui et fan observar el món, el que ens envolta, amb una altra mirada.

Ara quan miro una planta, ja sé que hi puc veure molt més que el verd monocromàtic que jo per defecte processo... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada