dilluns, 8 de juny del 2020

He tornat a l'oficina


Fa dues setmanes vaig tornar a l'oficina; va ser només per un dia, només unes hores. Mentira si no afirmés que, en un moment, per uns instants, em va caure l'ànima als peus.

Arribar al meu lloc de treball va ser una cursa d'obstacles: només travessar la porta del carrer un petit expositor amb guants i gel hidroalcohòlic em va donar la benvinguda, i just després, abans d'arribar a la recepció, una tanca amb un vistós senyal de STOP barrava el pas. Em va recordar el cartell de Shrek "Beware ogre" per foratijar els humans... Llàstima que amb un cartell no puguem foratijar el virus! 

Sortejada, que no saltada, la tanca em vaig palplantar davant el taulell de la recepció i, des de l'altra banda i entre panells de metracrilat, una companya em va apuntar (amablement) amb un termòmetre, d'aquells amb empunyadura, al bell mig del front i, com qui apunta amb una pistola, em va prendre la temperatura: 36,2°. Em va salvar la vida, em va deixar entrar.

Emmascarat i (de nou) amb les ulleres entelades, amb les mans enfundades amb uns gaunts de plàstic impregnats de gel hidroalcohòlic i havent sobreviscut a l'encanyonament del termòmetre, vaig endinsar-me a l'oficina, estranyament silenciosa; vaig recórrer el passadís i vaig passar pel costat del l'àrea de recerca i finances, on vaig veure-hi un company remenant arxius en paper, i vaig arribar a la meva zona, que estava a les fosques...

Vaig obrir els llums i em va caure l'ànima als peus! Cadires buides, taules inertes, i cap rastre evident d'activitat recent. No vaig poder evitar fer una fotografia i enviar-la als meus companys i companyes de zona lamentant-me que sense elles i ells allò no era el mateix!

Vaig acomodar-me al meu lloc, assegut a la meva cadira davant la meva taula i ordinador. Confesso que vaig tenir la temptació de jugar a ser la Rínxols d'Or i anar provant cadires i taules, asseure'm on s'asseuen els i les meves companyes de feina, posar-me literalment al seu lloc i fitar, des de cada ubicació, des de cada perspectiva, aquell racó de l'oficina. Tampoc vaig seure al que durant anys va ser el meu lloc, al fons de tot a la dreta... Ara sec al principi de l'espai rectangular a la dreta.

Vaig limitar-me a fer la gestió que m'hi havia portat, també un parell de tasques més, i me'n vaig tornar a casa.

Abans de marxar vaig passar per un despatx que vaig veure il·luminat. El company que hi treballa és, juntament amb les companyes de recepció, el guardià de l'oficina. Cada dia hi ha anat a treballar, i la meva hipòtesi és que no sap treballar sense el cafè de la màquina que hi ha davant de la petita cuina de l'oficina! Dedueixo que entre endur-se'n la màquina de cafè a casa o marxar-ne a casa seva li deurien implorar la segona opció!

De moment jo, com la immensa majoria de companyes de l'oficina, seguiré treballant des de casa, anant puntualment a l'oficina. Aquest divendres hi tornaré... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada