dimarts, 16 de juny de 2020

En Cuyàs


No coneixia personalment en Manuel Cuyàs, només el coneixia com a lector diari dels  articles que publicava a El Punt Avui, també com a tertulià radiofònic i televisiu.

La seva era una de les columnes que llegia habitualment a diari al diari que rebo cada dia a la bústia, columna que ja fa dies que trobava a faltar, i que havia deixat temporalment amb un a reveure...

Va aparèixer a la meva vida sobretot quan va suplir l'enyorat Miquel Pairolí com a cronista (quasi) diari del diari El Punt Avui, i reconec que durant un temps me'l llegia amb un cert recel per la seva condició de biògraf del president Pujol. Qui estigui lliure de pecat, que cremi el primer diari!

Aquesta condició precisament va fer que augmentés el meu interès per la seva ploma, per als seus articles, i a mesura que el vaig anar llegint es va anar reduint el recel, i creixent l'interès, més lliure de prejudicis, per les seves opinions.

No el coneixia personalment, però en Cuyàs era una d'aquestes persones que cada dia se't colen a casa, en el seu cas via diari, i amb qui t'acabes familiaritzant.

Naturalment no sempre coincidia amb el seu punt de vista, tampoc és condició imprescindible per a llegir una columna, per a seguir un columnista, i m'agradava el seu estil serè i sobretot la reivindicació que fora de la capital del país, per exemple el seu Mataró, hi passen coses i hi ha personatges que paga la pena conèixer.

Hi ha firmes, al diari que llegeixo cada dia (o setmana, o quinzena...), que són de lectura quasi obligada, bé per qui són, bé pel que expliquen, bé per com ho expliquen; la d'en Cuyàs fa dies que la trobava a faltar, i malauradament ja no la tornaré a llegir a diari, ni al diari.

Descansa en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari