dijous, 11 de juny de 2020

"La Flaca "


La música, com les olors té la capacitat de transportar-nos al passat i fer reviure un record sedimentat al llarg dels anys, un record que, com els somnis, només és un petit fragment de la realitat que vam viure, un record format per retalls d'imatges i sensacions.

Em va passar l'altre dia a casa, per exemple, quan l'olor d'un plat que havia cuinat el dia abans em va transportar, per un instant, més de trenta anys enrere al menjador de l'Escola Montjuïc de Girona, del que en tinc un gran record, del menjador i de l'escola.

Ara que, dissortadament, hem tornat a escoltar les cançons de Pau Donés i Jarabe de Palo (hi ha qui no les ha deixat d'escoltar mai), "La Flaca" m'ha transportat irremeiablement, també a mi, a l'estiu de 1997.

I la cançó em transporta al mes d'agost, al volant d'una furgoneta, anant i venint amb infants i joves tutelats de la rectoria de Vilamarí, on ens hi havíem instal·lat els tres centres residencials d'acció educativa que aleshores teníem Plataforma Educativa, a Girona, on ens desplaçàvem pels permisos amb les famílies, o per altres gestions o compres.

A la ràdio de la furgoneta, a petició dels i les menors, "Los 40 Principales", i aquell estiu el principal tema musical era "La Flaca" de Jarabe de Palo, que sonava tothora!

"La Flaca", Jarabe de Palo i en Pau Donés sempre m'han transportat a l'estiu del 1997, dins la furgoneta, anant i tornant durant uns dies a Vilamarí. No sé perquè aquest record es va fixar així a la meva memòria, ja que això no em passa ni tots els estius ni amb totes les cançons de l'estiu.

Aquesta és part de la màgia de la música, especialment la que penetra dins nostre, més que pels timpans, per les vivències i emocions, la que s'endinsa a flor de pell, pell endins... 


Cap comentari:

Publica un comentari