dilluns, 15 de juny de 2020

Llevar el suro


Si el passat 9 de febrer de 1986 no vau tenir l'ocasió de veure el Cometa Halley, potser podreu fer-ho el proper 28 de juliol de 2061. Jo aleshores, cas que sigui viu, tindré vuitanta-set anys i no sé si estaré per a observar el fenomen! 

No és com amb el Cometa Halley, que orbita al voltant del Sol cada setanta-sis anys, any amunt any avall, però el que vaig viure i veure aquest dissabte a Cantallops va ser un fet  igualment extraordinari! I aquesta experiència, allà mateix, no la podré veure i viure fins d'aquí catorze anys, és a dir, quan voregi els seixanta! 

Aquest dissabte una colla de bosquetans van llevar el suro d'un petit bosc que la meva mare té a la muntanya de Cantallops. Per ella aquest era un dia molt esperat, potser la darrera vegada que veuria llevar el suro de la Planella a peu de bosc! 

Als anys cinquanta i seixanta del segle passat a casa es llevava el suro cada any, un any aquí, l'altre allà, i així anar fent en els diferents boscos propietat de la família, aleshores treballats i explotats intensament.

El que fa dècades era per a la meva família materna un fet ordinari, com tants altres de la vida rural, avui és extraordinari, un vestigi del passat quasi amb més interès històric, etnogràfic, natural i emocional que econòmic

A mig matí vam plantar-nos al bosc, on la partida ja hi treballava des de primera hora. A les vores del camí les pannes amuntegades ja anunciaven que s'hi treballava de valent, i més encara quan vam veure els troncs despullats de suro, enfilant-nos entre la bardissa muntanya amunt. 

Poc després vam trobar la partida, picassa en mà, desnuant alzines sureres amb una destresa admirable. I sí, vam mirar-los treballant i admirar-los durant una estona.

La meva mare conserva, entre els llibres i documentació de la família Llonch de Cantallops, i entre la paperassa hi ha un llibre amb els registres de la lleva del suro d'una vintena d'anys de finals del segle XIX. Aleshores la família Llonch fins i tot havia tingut una petita fàbrica de taps de suro, al pati que hi ha just al costat de Can Llonch, la nostra modesta casa pairal.

Veure llevar el suro del bosc de la Planella ens va transportar al passat familiar, i va ser una bonica ocasió per recordar-lo i reivindicar-lo. Aquest és un passat que també ens pertany.

Per a la meva família, les arrels de Cantallops són molt profundes i per un dia les meves filles van poder connectar amb un passat i amb un llegat que també és seu, el llegint les dades que el besavi de la seva àvia va escriure, fa més de cent cinquanta anys, del seu puny i lletra.

Llevar el suro de la Planella és el nostre particular Cometa Halley; la propera cita, aproximadament, serà d'aquí catorze anys!  

Cap comentari:

Publica un comentari