Si juguem a dividir el món en dues tipologies de persones, podríem dir que hi ha les persones rigorosament puntuals, entre els que moltes vegades podria incloure-m'hi, i hi ha les puntualment impuntuals.
Però avui no vull parlar de les persones puntualment impuntuals, sinó dels mitjans de comunicació que, per voluntat o no, són puntualment impuntuals!
RAC1, per exemple, és històricament impuntual, no sé si per desori, per cultura o com a tret d'identitat. Els senyals horaris de les hores en punt no marquen el punt i final d'un programa, sinó una mena de punts suspensius que indiquen, en moltes ocasions, que caldria anar acabant el programa...
Reconec que, puntual com acostumo a ser, m'agrada que els programes radiofònics acabin amb els senyals horaris, fent de cada emissió un repte de planificació i improvisació, si cal, per a complir amb l'horari previst.
Em desespera més la poca puntualitat de la televisió! I sí, ja sé que puntualment un informatiu pot allargar-se més del previst per una notícia d'última hora, però a TV3, per exemple, són impuntuals de mena i la programació de la graella sembla més una declaració d'intencions que no un compromís amb l'audiència.
No demano precisió suïssa, simplement que tinguin present que el seu temps també és el nostre... Potser per això, i també per les intempestives hores de segons quins programes (això donaria per un altre article) cada vegada preferim les opcions a la carta o les plataformes digitals, quan som nosaltres qui gestionem el nostre propi temps.
Si el temps és or, no estem per anar-lo perdent, i menys que ens el facin perdre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada