dijous, 3 de gener del 2019

Cachitos Nochevieja


"Cachitos de hierro y cromo" és un programa de televisió que s'auto defineix com "un viaje musical de La 2 y Radio 3 a las entrañas del archivo de RTVE". Present a la graella televisiva des de fa més de cinc anys ja porta sis temporades traient la pols a l'extens arxiu musical de Televisió Espanyola d'una manera com poques vegades s'havia fet mai!

Els arxius televisius són tresors que amb el pas dels anys guanyen valor, sempre, naturalment, que es sàpiguen presentar convenientment; "Cachitos" no és el primer ni l'únic programa que s'alimenta de l'arxiu d''imatges d'una televisió, però sí és dels pocs que ho fa amb criteri, intel·ligència i humor. "Cachitos" no es limita a reescalfar al microones les cintes velles, sinó que les cuina de nou i les utilitza de base, d'excusa, per a comunicar quelcom més!

Cada un dels seus programes segueix un fil temàtic i és sobre les cançons que es va teixint el tema a través de les intervencions de la seva presentadora, Virgínia Díaz, i dels rètols que, amb un toc humorístic, apareixen en cada un dels fragments musicals.

A "Cachitos" hi entres per la nostàlgia de l'arxiu d'imatges, però t'atrapa per la grapa dels comentaris que enriqueixen les imatges d'antuvi!

La formula funciona i amb els anys ha esdevingut un dels programes estrella de La2 i, fins al punt, d'uns anys ençà, d'esdevenir un clàssic de la nit de cap d'any, com el passat o el d'enguany, amb el "Cachitos Nochevieja"!

Si després de les campanades la majoria de televisions ofereixen gales musicals, a "Cachitos Nochevieja" hi trobes, a banda de música, bones dosis d'ironia i fins i tot grans dosis de sàtira política!

D'entre els moments estel·lars que va tenir el darrer "Cachitos Nochevieja" en destaquen especialment tres, pel seu contingut inequívocament polític (que no polititzat):
1- la retolació de "La Vox" sobre un Bertín Osborne cantant (?) "New York, New York"
2- la de "Battiato, el Franco bueno" sobre l'afilat perfil de l'inclassificable músic italià i
3- "Los que esperáis chistes sobre el apellido de Bárbara seguro que luego sois unos agarraos pa' la fianza" que il·lustrava l'aparició de Bàrbara Rey, no emèrita ella...

I tot això, no ho oblidem, des d'una televisió pública i espanyola! És més, diria que "Cachitos" és dels pocs espais en que molts independentistes i unionistes es podrien fàcilment posar d'acord!

Per a nostàlgics empedreïts com jo, amants de la música i que a més la música la volem més per escoltar que per ballar, "Cachitos" és un regal, una de les millors maneres de començar l'any!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada