dijous, 31 de gener de 2019

Una major naixença?

Photo on Foter.com
Si pogués m'agradaria desmentir el poeta Joan Maragall, quan en el seu "Cant Espiritual" versa "sia'm la mort una major naixença". Si mai puc desmentir-lo, em temo que ja serà massa tard!

Aquestes són paraules de consol que ajuden a afrontar l'inevitable amb l'esperança, fantasia si voleu, que la mort no és més que un punt i a part, i no un punt i final de la nostra vida, unes paraules que alimenten l'anhel d'eternitat que, sembla, busquem des que els humans tenim consciència de nosaltres mateixos i de la nostra existència.

No sé si amb la mort tornaré a néixer, i encara menys quina naixença serà; sí sé que amb les morts dels qui estimem, i ens han estimat, morim també un xic nosaltres, i en nosaltres neix també quelcom nou...

Hi pensava l'altre dia en la cerimònia de comiat d'un company de feina que tristament va morir a deshora, massa aviat! No sé quina nova naixença tindrà, ens agrada pensar, a tots els qui el vam acomiadar, que ara podrà ser l'home ocell que en vida en part va ser, i que ara sí finalment desplegarà les seves ales i volarà ben amunt, tan amunt com pugui...

No sé quina nova naixença tindrà, més enllà de la que neix i reneix a base dels records, i dels records recordats, però sí sé que en tots els qui l'han estimat i estimen, quelcom ha mort i ha nascut alhora, doncs la seva vida sense ell no serà el mateix, i la seva absència crearà i omplirà nous espais, records i sentiments, com ho farà alhora la seva nova presència absent.

Hi penso també avui, que fa trenta vuit anys que es va morir el meu pare, Just Manuel Casero i Madrid; i penso què de mi, què del que jo sóc avui o he estat fins ara, va néixer just aquell dia, i què de mi es va morir, també i alhora, llavors.

La mort del meu pare va ser, possiblement també per mi, més que una major naixença, una nova naixença, i respecte el que aquell dia de mi es va morir, sento que mai n'he fet el dol, doncs no ho he sabut reconèixer, reconèixer i trobar a faltar el que de mi aquell dia va morir com ell, amb ell; al capdavall el que no hem viscut, ni en el passat ni el en futur, no existeix... 

Només existeix el present, aquest instant, aquest moment!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada