dijous, 17 de gener de 2019

Viure com si avui fos el darrer dia de la meva vida!

Photo on Foter.com

És impossible viure cada dia com si cada dia fos el darrer de la nostra vida! Ho heu aconseguit? Jo tampoc! Diria que és impossible fins i tot pels qui, amb bones intencions, ho pregonen als quatre vents.

Heu provat mai de viure un dia com si fos el darrer? Jo reconec que no, però sí que he pensat com podria ser, i em sembla que seria un dia molt trist. Molt trist i molt estressant, doncs em faltarien hores per acomiadar-me de tothom, i fer tot el que, abans de deixar aquest món, m'agradaria fer!

És clar que els qui pregonen aquesta frase no pretenen que ens la prenguem literalment, doncs del que es tracta és de viure cada dia com si fos el darrer, però evidentment amb el desig (i l'esperança) que no ho sigui!

Aquest (maleït) mantra, en el fons, el que pretén és que prenem consciència cada dia de les coses que per nosaltres són importants, i així, com a missatge per a navegants, em sembla molt bé... Però la frase ens impulsa a viure amb una intensitat que no sé si és possible mantenir dia sí, dia també, fins a la fi dels nostres dies, vivint cada dia, quasi cada moment, com si no hi hagués demà!

Sincerament el millor, posats a triar, és viure cada dia com si no fos el darrer de la nostra vida (així és com vivim cada dia...), doncs és l'esperança que en vindrà un altre, l'endemà, el que ens permet viure el nostre cada dia amb més tranquil·litat, sense l'angúnia de saber que serà el darrer!

I si per desventura és el darrer, doncs potser millor que m'agafi amb els pixats al ventre! I ja entenc que em perdonareu, com us perdonaré jo si és el cas, que deixi quelcom pendent, fins i tot massa coses al tinter!

Si visqués cada dia com si fos el darrer, potser ni tan sols hagués fet aquest escrit, ni tots els que l'han precedit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada