dilluns, 28 de gener del 2019

El pou d'en Julen


Quan es mastega la tragèdia hi ha alguns mitjans de comunicació que, inevitablement, comencen a salivar! Com amb el gos de Pàvlov, és una resposta conductual, pràcticament previsible.

I la salivera és sobretot perquè oloren que en la tragèdia hi ha quelcom més que el pur interès informatiu, hi ha la possibilitat de seccionar el drama, de trossejar-lo i fer-lo durar dies i dies, setmanes i mesos si cal, com si es tractés de l'anàlisi post partit del partit del segle.

Ara que ja s'ha trobat el cos de l'infant, tristament sense vida, potser el millor seria acompanyar el dol de la família des del silenci, sense fer més soroll mediàtic, apagant l'atenció informativa sobre el cas i deixar que la família, en la seva intimitat i privacitat, facin el seu procés de dol.

Però la temptació d'alguns mitjans és massa gran, massa forta, sobretot perquè ja estat molt l'interès i l'atenció informativa que ha generat el rescat, retransmès quasi en viu i en directe, especulant sobre la vida de l'infant i les seves possibilitats de supervivència... i és clar, un filó com aquest no es pot deixar escapar!

Hi haurà mitjans que hi seguiran sucant pa, àvids d'audiència, i al mateix temps que els critiquem hauríem de ser, com a mínim, igualment crítics amb els qui, possiblement colpits per la tragèdia, sintonitzaran aquests programes necessitats de més dosis, furgant i furgant encara més en aquest maleït pou!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada