La República es dilueix

La República ja no és el setmanari que va néixer de les cendres de Presència, primer encartat dins el diari El Punt Avui, després venut de forma separada, independent del diari. Ara La República, bé, més aviat els seus continguts, s'han diluït dins el diari, com també ho ha fet la publicació mensual L'econòmic, que sí que se seguia encartant cada mes.

Aquests canvis han modificat la portada i la capçalera del diari, també els seus continguts, i el cert és que amb el canvi hi hem guanyat els lectors i, com en el meu cas, els subscriptors d'El Punt Avui. Hi hem guanyat perquè ara el diari de cada dia ofereix uns continguts, sobretot en format reportatge, que fins ara no teníem, o que havíem de pagar per tenir...

No sé fins quan mantindré la subscripció; aquest any segur, que ja he pagat per endavant tots els diaris que espero que, puntualment, m'arribin cada matí a la bústia.

Els mitjans de comunicació en paper, més prims que temps enrere, segueixen sobrevivint gràcies als fidels lectors i subscriptors i a les ajudes públiques. Podem dubtar si la informació té un preu, si estem o no disposats a pagar-la, però el que és evident és que la informació té un cost, i aquesta dissolució de La República dins el diari de cada dia, segur que també té motivacions econòmiques.

La República es dilueix, com s'ha diluït la que un dia vam somiar i votar, però això ja són figues d'un altre paner...

Presència absent

 
Ignoro quin va ser el motiu, quina la inspiració del periodista (també polític i banquer) gironí, Manuel Bonmatí i Romaguera, per anomenar Presència al setmanari que va crear, l'any 1965. M'agradaria pensar que en feia prou amb la primera accepció de la definició del diccionari: "fet d’ésser, de trobar-se, present", tota una declaració d'autoafirmació. El fet d'ésser de Presència, el d'existir no només va ser una novetat en el món periodístic gironí i català, també va ser una nosa pel règim, com es va poder comprovar ben aviat.

D'entre les moltes històries i anècdotes que aquest dilluns es van recordar i compartir, a la Casa de Cultura de Girona, la de l'origen del nom no es va explicar; tampoc la de la trista desaparició de la capçalera, ara fa cinc anys.

Congregats per l'associació Amics de la Unesco de Girona i sota la presentació i moderació del president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la Demarcació de Girona, el periodista Jordi Grau, l'historiador Josep Clara, l'escriptor Jordi Dalmau, el periodista i escriptor Pius Pujades i el polític i activista cultural Joan Vidal i Gayolà van participar en la taula rodona "Memòria del setmanari Presència". El motiu de tal celebració, per si en calia algun, va ser el 50è aniversari de l'anul·lació, per part del Tribunal Suprem d'una resolució del 1971 del Ministeri d'Informació i Turisme i posteriorment del corresponent acord del Consell de Ministres, naturalment presidit pel dictador Franco, que havia fet tancar la revista.

La taula rodona va ser esplèndida, un curull d'anècdotes i històries, també d'història en majúscules, sobre l'origen del setmanari, els seus primers i convulsos anys de vida, la crisi que va desembocar, per obra i gràcia d'un nou bisbe, amb la confluència de l'equip que provenia de la revista Vida Catòlica, les negociacions (?) a Madrid per evitar el tancament, les lluites internes, l'ús de la llengua, la pretesa (o interpretada) orientació política del setmanari... En definitiva, del seu valor històric, la seva innegable contribució a la cultura, la llengua, també al periodisme del nostre país.

Es va comentar, amb la boca petita, que potser algun dia es podria recuperar la capçalera de Presència; no sé si a hores d'ara té gaire sentit; al seu dia El Punt Avui va decidir eliminar-la sense matar-la, deixant-la en els llimbs... Jo la impressió que tinc és que Presència s'ha mort i se li deu, com a mínim, un comiat digne, més que aquesta absència indefinida a risc de restar, si no fos per actes com el de dilluns, en el més ignominiós oblit.

(Molt millor) Sense “La República”!

A vegades, ho reconec, prenc decisions impulsives, temperamentals, d’aquelles que no permeto que passin pel cervell; es coven a l’estómac, s’impulsen al cor (mal ferit, en aquesta ocasió) i simplement deixo que la impulsivitat em domini.

Em va passar quan la capçalera Presència va desaparèixer indignament (penso jo) del món periodístic català en favor de “La República”, el setmanari del diari El Punt Avui que va suplir, fa menys de dos anys, a la històrica revista. Al seu dia ja me’n vaig lamentar... I val a dir que no va ser la darrera decepció amb el diari que rebo a diari...

Com a subscriptor cada dia rebo el diari a la bústia i cada diumenge, des de fa encara no dos anys, rebia també “La República”, que (aquí la decisió impulsiva!) anava directament al cubell dels diaris i paper per a reciclar, naturalment abans de llegir-ne res! I sí, ja sabia que em perdia interessants articles de columnistes i periodistes que admiro (cada vegada en queden menys, també s’ha de dir), però pesava més la ignomínia amb la que el grup editorial va defenestrar, sense honors, la revista Presència.

Com amb els morts sense vetlla que ara tenim, passada la pandèmia i el confinament, potser també podríem fer-li un comiat digne, a la revista Presència...

Ara ja fa alguns diumenges que m’estalvio el gest, que no la llenço per a reciclar; “La República” ja no s’encarta amb el diari de diumenge sinó que es pot adquirir directament al quiosc, els dissabtes, i els qui tenim la subscripció al diari podem accedir-hi en format digital a través del web (ha!).

No sé quina sort, o dissort, tindrà aquest setmanari, si a la història en general, i en particular la del periodisme, ocuparà una columna central (com sens dubte Presència) o serà un breu; però la decisió de no servir-la més en paper cada diumenge, de no trobar-me-la a la bústia, la trobo d’allò més encertada!

La meva impulsivitat i el meu temperament no poden estar més tranquils, i agraïts!

Visca la República!

Presència interrompuda

Tinc a les meves mans el número 2.300 de la revista Presència i no sé si guardar-lo emocionat com un tresor o, en comptes de llençar-lo al contenidor blau amb la resta de diaris i papers, cremar-lo amb el foc de la meva ira... m'explico!

Setmanes enrere llegia "Pel boc gros" a l'dmirada periodista Tura Soler i el seu "Trenta-dos anys, vuit mesos i vint-i-un dies", un article de comiat que em va sobtar doncs hi explicava que aquell seria el seu darrer article a Presència.

D'entrada em pensava que era només el seu comiat, però alçant una mica la vista vaig llegir "L'últim 'Cor agre'" de Carles Ribera i aleshores vaig comprendre la magnitud d'una tragèdia que es va confirmar amb el certificat de defunció de l'"Homo Sapiens" del director de Presència, Miquel Riera escrit en l'article "Presència diu a reveure": "En tot cas, des d'avui Presència deixa d'acompanyar El Punt Avui..."

Em dol profundament que Hermes Comunicació SA hagi pres la decisió de tancar una capçalera tant històrica i significativa com la de la revista Presència. Em dol i no puc evitar pensar en el meu pare, Just M. Casero, que hi va col·laborar; em dol i sobretot no vull evitar pensar en l'enyorat Narcís-Jordi Aragó, que la va dirigir durant tants anys, els anys difícils...

Em dol que s'hagi fulminat la revista Presència però em dol molt més, fins i tot m'indigna, que se l'hagin carregat sense honors, ventilant el tema amb alguns articles i no massa res més...

Diuen que no és una absència definitiva, i això encara em sembla pitjor, doncs simplement en aquest indigne llimb en la que es troba actualment (ni viva ni morta) finalment caurà en l'oblit.

Al seu torn, vés quin consol, tenim "La República", la nova i flamant revista del grup anunciada als quatre vents amb un dispendi de mitjans (naturalment els seus, i als que jo també contribueixo modestament com a subscriptor) que bé podrien servir per donar una mort digne a la revista Presència.

Malament si entre les víctimes, ni que siguin col·laterals, de la República hi ha la revista Presència! Trist, fins i tot tragicòmic!, que Presència, que va resistir i sobreviure a la dictadura franquista, hagi estat fulminada per La República!

L'absència de Presència mereix, penso jo, majors honors dels que ha tingut fins ara, ni que sigui pel pes d'una capçalera i pel record de l'ingent tasca, lluita i compromís dels qui la van fer possible durant més de cinquanta anys.