El Barça va guanyar contra el Sevilla la seva trentena Copa del Rei amb una autoritat i superioritat indiscutibles que sí va saber discutir la Roma a la fatídica i dolorosa eliminació de la Lliga de Campions.
És qüestió de dies, setmanes a tot estirar, que el Barça es proclami matemàticament campió de la lliga espanyola, doncs virtualment ja fa dies, fins i tot setmanes, que ho és. El Barça haurà guanyat aquesta lliga amb una gran solvència i qui sap si fins i tot sense haver perdut cap partit, a l'espera dels propers i especialment el que li queda contra el Real Madrid.
Pocs esperaven, a principis de temporada, que el mateix Barça que va perdre merescudament la Supercopa d'Espanya ara guanyaria la lliga amb solvència i la copa amb autoritat, tancant una temporada amb un meritori doblet que només l'eliminació de la Lliga de Campions (el com i el qui encara couen) ens deixa un regust amarg.
La copa i la lliga poden ser bàlsam però no consol; en realitat la majoria de culers només trobaran (trobarem) consol de tan inesperada eliminació si l'etern rival, el Real Madrid, és eliminat a les semifinals de la Lliga de Campions o, cas de passar, perd la final, fet estadísticament poc probable.
Copa, lliga i... que el Real Madrid no guanyi la Champions! També jo estic fent examen de consciència: de veritat la meva felicitat, o si voleu satisfacció (ni que sigui futbolística), passa per la desgràcia dels altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada