Segones oportunitats

De no haver-me donat una segona oportunitat una meva amiga avui no ho seria vista, segons ella, la primera (mala) impressió que li vaig causar.

A vegades la primera impressió simplement és això, la primera i donar-la per bona, o encara pitjor, per la bona pot esdevenir un greu error per més nas que tinguem, per més que ens fiem del nostre instint.

Setmanes enrere es va inaugurar una nova gasolinera al barri on visc; és d'aquelles que només admeten pagament amb targeta i que tot el procés te'l fas tu; també és d'aquelles gasolineres vinculades a un supermercat, pel que un tant per cent del que hi gastes t'ho descompten quan hi compres, naturalment sempre que tinguis i facis servir la targeta client...

Un matí vaig decidir omplir el dipòsit i vaig anar a la nova gasolinera amb els nervis de la primera vegada: ho sabré fer? La primera experiència va ser un desastre, el programa informàtic s'havia penjat i malgrat haver fer totes les passes, (pre)pagament inclòs, no em donava l'ordre de despenjar la mànega per omplir el dipòsit. Dos clients més estaven igual que jo, havent pagat i sense gasolina!

Una treballadora del supermercat va venir i molt amablement va intentar resoldre el problema amb els dispensadors i el programa informàtic, alhora que tranquil·litzar-nos en relació als diners cobrats; de fet no pagues efectivament fins que penges de nou la mànega després d'haver-te servit.

Vaig marxar amb el dipòsit buit i, reconec, un xic decebut; vaig donar el meu nom i telèfon de contacte a la treballadora i una estona més tard em va trucar per dir-me que m'assegurés que no m'havien carregat l'import (no, cap càrrec) i que ja havien resolt la incidència. Vaig agrair la trucada.

Un dels clients, veí d'un poble proper, deia que no tornaria mai més; l'altre era un passavolant i diria que ni tornarà ni se l'espera... Hores més tard vaig decidir tornar-hi: no pot ser que no vagi bé, bé que hi he vist altres dies d'altres cotxes posar gasolina... em vaig dir.

Quan vaig arribar de nou a la gasolinera hi havia un noi, que ja havia vist altres dies, que explicava als nous clients com funcionava el procés: primer la targeta del supermercat, cas de tenir-la, després la de crèdit, seleccionar el carburant, després l'import...

Li vaig explicar la meva primera mala experiència i el noi, una mica sorprès i coneixedor del problema informàtic del matí, em va agrair que malgrat tot hi hagués tornat. Vaig posar gasolina, oli en un llum!

En seré client habitual, com ho sóc, més ocasional, del supermercat que té al costat, doncs estan molt a prop de casa...

Serà la segona oportunitat que tindrà Jordi Sànchez, diputat empresonat i de nou candidat a ser investit president de la Generalitat, la bona? Qui no es mereix una segona oportunitat?