dissabte, 14 d’abril de 2018

Minuts Musicals de desamor amb "El mite de Prometeu"


Em temo que no serà aquesta l'única cançó de desamor dels Amics de les Arts que engreixarà aquests minuts musicals de cors esquinçats, com tampoc serà l'única de Led Zeppelin la de la setmana passada...

En les seves històries sobre la vida i les relacions aquesta vessa ressentiment però no ho fa de cop ni des del principi, sinó a partir de la meitat de la cançó, després d'una primera part aparentment ben intencionada, penetrant lentament com un amarg verí a partir de "que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot", just abans de la primera tornada: "Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?"

Ressentiment i sobretot esperit de venjança, l'esperança que a ella sense ell li vagi tot molt bé al principi només perquè quan les coses es torcin el contrast sigui major, la patacada, més sonora: desamor en estat pur!





I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!