dimarts, 3 d’abril de 2018

Puigdemont eclipsa Junqueras


Carles Puigdemont gaudeix encara avui de l'aura de president, per cessat que estigui. I no em refereixo només a la legitimitat que molts dins de Catalunya i fora d'Espanya li donen, també a la projecció que la seva presidència ha tingut i encara té (i creixent) a nivell internacional.

Estratègicament l'exili al president Puigdemont l'ha beneficiat molt més que la presó preventiva al també cessat vicepresident Junqueras; aquests darrers mesos Oriol Junqueras no només ha estat tancat i amb la llibertat d'expressió condicionada, sobretot ha estat eclipsat, més enllà del seu empresonament, per l'aura presidencial que Puigdemont projecta i fins i tot fa més gran.

Carles Puigdemont, amb la seva condició de president legítim i amb el seu exili, ha esdevingut, agradi o no a propis i estranys, el símbol del procés, ningú com ell el personifica tant i tan bé. Sí, Oriol Junqueras és el vicepresident cessat però qui se'n recorda Pirineus enllà?

Em sabríeu dir el nom del vicepresident dels Estats Units, de França o d'Alemanya? I el d'un estat dels Estats Units, una regió de França o un land alemany? Jo tampoc! Doncs per la resta del món això és Junqueras, un nom que (quasi) ningú (re)coneix i que quan es coneix és sempre a l'ombra del president Puigdemont.

L'aura internacional del president Puigdemont també l'ha afavorit a nivell local, dins de Catalunya i en especial, naturalment, dins l'independentisme; la mateixa CUP que va llençar el president Mas a la paperera de la història està disposada ara a engrandir (encara) més el lloc que la història li reserva al president Puigdemont, fent de la seva investidura quasi l'única condició perquè els cupaires donin el seu sí!

Puigdemont eclipsa Junqueras (Mas el va saber frenar, recordeu?), aquest també és part del problema, possiblement no el més important però quelcom que, tard o d'hora, caldrà resoldre.