Aquesta setmana aquesta paraula m'ha rondat pel cap com cap altra, com cap altra setmana ni paraula: esperpèntic!
Aquesta és una paraula que primer va adjectivar la inèdita i preocupant requisada de samarretes grogues a la final de la Copa del Rei i després la sorprenent, també esperada, dimissió de Cristina Cifuentes: esperpèntic!
Esperpèntic és un adjectiu sinònim de ridícul o extravagant que provés d'una paraula importada del castellà, esperpent:
[del cast. esperpento (1878), d'origen incert]
m 1 TEAT Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.
2 fig Persona o cosa ridícula, extravagant.
És cert que ambdues situacions també podríem adjectivar-les amb el recurrent (i possiblement desgastat) kafkià, però la teatralitat dels dos fets, les perilloses samarretes grogues i la dimissió de la presumpta cleptòmana (no és broma, potser lluny de mofar-nos-en li podríem oferir ajuda, suport i comprensió), s'ajusten més a la deformació grotesca i caricaturitzada de la realitat... Quina setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada