dilluns, 16 d’abril de 2018

Re(s)pública


L'enyorem perquè la vam tenir i perdre, l'anhelem perquè la volem recuperar, naturalment actualitzada als nostres temps, als nostres dies.

D'un temps ençà el clam de república ha guanyat terreny al d'independència (també ho ha fet per raons òbvies el de llibertat) com si ambdues coses fossin el mateix, que per alguns segurament ho serà, per d'altres no...

Si Catalunya algun dia és independent ho serà en forma de república; hi ha algun independentista que, avui per avui, gosi dir el contrari? Temps enrere la forma republicana d'una possible independència s'havia (com a mínim) qüestionat, tan sols hem de recordar el debat al voltant de la doble pregunta de la consulta del 9N de 2014... Avui, però, per molts independentistes, sospito que la majoria, una cosa i l'altra van íntimament lligades: no hi haurà república sense independència ni independència sense república!

No sé si encara hi ha independentistes no republicans però sí que sé, com bé sabeu vosaltres, tot i que a alguns us costi de veure i tal vegada d'entendre, que hi ha republicans no independentistes, que volen una Catalunya republicana però no independent sinó federal, o confederal dins una Espanya republicana. Sí, republicans que en comptes de l'estelada hissen la republicana tricolor a risc que els independentistes més sectaris els retreguin que més que republicana aquella és una bandera espanyola, republicana però símbol també de la república espanyola!

República i independència per molts pot representar el mateix però no significa el mateix; de fet jo abans preferiria una Catalunya republicana que independent, en cas que la independència no fos en forma de república, possibilitat remota, ho sé (la independència i més encara una independència no republicana!) però no impossible...

És per tot això que penso que, independència a banda, reivindico sobretot la república, la "cosa pública" derivada del llatí "res pública", i que té en la seva màxima expressió, a casa nostra, en el fet que el cap d'estat sigui escollit de forma democràtica, no de forma hereditària...

Entenc l'interès de barrejar república i independència, però el Regne Unit que va permetre el referèndum escocès és el paradigma d'una monarquia (avui com l'espanyola, parlamentària) i la França que mai permetrà albirar un referèndum independentista en el seu territori continental és el paradigma de la república.

L'enyorem perquè la vam tenir i perdre, l'anhelem perquè la volem recuperar; avui per avui la independència sembla el camí més fàcil (i ràpid ?) per fer de Catalunya una república, veurem si el més efectiu...

Molts espanyols, per cert, diria que només l'enyoren la seva república, doncs no albiro a l'horitzó, Ebre enllà, el clam d'una Espanya republicana...