dimecres, 18 d’abril de 2018

La renúncia


Quina barra! 

Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha renunciat a un Màster que no té o que, en cas de tenir té la mateixa validesa oficial que el carnet de ciclista que fa més de trenta anys em va lliurar l'Agrupament Escolta i Guia Joan Pons de Girona.

De fet el meu carnet de ciclistamés valor doncs el vaig obtenir després de fer sobre una bicicleta tot allò que requeria, no com ella, que ha obtingut el seu Màster de forma fraudulenta i amb les facilitats (privilegis) i la connivència de la universitat.

De fet el més trist d'aquesta història no és descobrir les males arts de la presidenta sinó les d'una universitat pública que mercadeja amb els títols universitaris com qui revèn entrades al millor postor depauperant la seva reputació, cas de tenir-la.

Que un polític menteixi és quelcom, malauradament, que podem esperar sense massa sorpresa, que menteixi i que, en comptes de dimitir, faci més grossa la mentida, la desviï o la camufli rere una altra mentida (o veritat) en forma de cortina de fum; però que qui ens enredi sigui una universitat! Una mostra més dels errors del sistema, del nostre sistema...

Tot aquest serial del Màster de la Cifuentes ens ha tingut i ens té ben entretinguts de fa dies, essent en sí mateix també una cortina de fum, cortina que s'ha fet més gran amb les derivades que ha tingut amb altres sospites de títols dubtosos, quan no directament falsos, d'altres polítics. "Titolitis" en estat pur tot i que... qui no ha mentit i/o exagerat al seu currículum?

Cristina Cifuentes renuncia al Màster espolsant-se qualsevol responsabilitat i atribuint-la a la Universidad Rey Juan Carlos; renuncia al Màster i en part és lògic: se li ha quedat petit, car aquests dies s'està doctorant... en barra! I no precisament la del bar de la universitat, que ni tan sols, com fan els estudiants de debò, deu haver trepitjat!