dilluns, 9 d’abril de 2018

Rajoy brilla en la grisor...


Mariano Rajoy és tot un personatge! Segurament és més llest que intel·ligent i als qui no som espacialment ni una cosa ni l'altra ens fa dubtar de si aquest aire despistat i aquesta habilitat per les seves frases cèlebres són de sèrie o impostats, part del personatge.

Reconec que encara em sorprèn que un polític aparentment gris i planer hagi arribat tan amunt, tot i que possiblement aquesta seva grisor, aquest "millor no fer (o deixar fer) que equivocar-se" és el que l'ha dut a cultivar més encerts que errors, i això que els errors han estat i són notables i evidents! Ell, però, en la seva grisor els hi deu restar importància (allò de minimitzar-los), i de moment malament no li va.

Mariano Rajoy no és un home d'acció, de prendre la iniciativa, un líder a l'estil clàssic del mascle alfa; ell exerceix un altre estil de lideratge, ell és més de delegar (i espolsar-se la responsabilitat) i el personatge fa que ens creiem que ho fa sobretot per mandra i desídia, que potser també, però segurament ho fa per seguir nedant sense mullar-se. El conflicte polític amb Catalunya n'és un bon exemple: primer "judicialitza" la política per després polititzar la justícia i ell fa com si no anés amb ell....

Amb Catalunya el president del govern espanyol Mariano Rajoy se'n renta les mans, amb la seva inhibició a l'hora de fer front a la solució política i amb la delegació de qualsevol resolució sobre el conflicte en l'àmbit judicial s'allunya no només del conflicte, també de la seva ona expansiva tot i que aquesta és impossible que no l'acabi afectant; possiblement ell ho sap i ho pateix amb els pressupostos que necessita aprovar, però també sap que els danys són diferents si el sisme et sorprèn estant a l'epicentre que estant més lluny.

Mentre Rajoy deixa que la justícia (li) vagi fent (la) feina ell segueix caminant amb aquest pas inquiet que marca quan vesteix xandall, en direcció enlloc, certament, i com el supervivent que és fent l'orni amb la corrupció del seu partit i exigint a un desmillorat i (quasi) desaparegut PSOE que per raó d'estat i pel 155 li cedeixi cinc diputats per salvar-li el cul, i el coll dels pressupostos. Fins i tot aquí se'n renta les mans, si no s'aproven la culpa serà del PSOE, a banda dels nacionalistes catalans per condicionar amb la seva dèria independentista els bascos...

Que un tribunal alemany diu que res de rebel·lió ni de violència? Que la presidenta de la Comunitat de Madrid va obtenir un Màster de forma irregular? Mariano Rajoy segueix oferint-nos aquest fad i gris somriure seu, gris no només per la coloració de la seva barba, ja m'enteneu...


Mariano Rajoy, més que en la foscor, brilla en la grisor; ves que el seu principal defecte no sigui també la seva principal virtut!