Després de fer la foto hi hauria sucat el dit índex; me'l portaria, regalimant, a la boca i el xuclaria amb delit, empassant-me la crema gola avall. Una gota em lliscaria per la comissura dels llavis, endinsant-se a la meva curta barba... Repetiria, segurament, aquesta operació un parell o tres de vegades més...Però no ho vaig fer, ni una, ni dos, ni tres vegades; em vaig limitar a fer la foto. Sóc educat i a casa dels altres no em prenc les llibertats que em puc prendre a casa... No vaig fer-ho ni tan sols després, quan l'Elsa, primer, i l'Eduard, el cuiner, després, em van dir quin era el propòsit d'aquella mostra de crema catalana.
Per la quantitat de líquid que hi havia al vol, poc més que el cul, quedava clar que no esperaven gent a sopar o a dinar l'endemà i, si n'esperaven, no es serviria, aquella crema, a les postres.
Però l'Eduard, cuiner, no fa mai res endebades... Al costat dels fogons de la seva nova casa, a Sant Daniel, hi havia una recepta picada a màquina, o potser fotocopiada, que aquest diumenge, llegint l'article de Pau Arenòs a El Perdiódico, "L'espectacle gastronòmic més gran (II)" he sabut que era d'Ignasi Domènech.
La va tastar entre d'altres, en una versió del dia multiplicada per mil, Pasqual Maragall, mereixedor guanyador del Premi Català de l'Any 2007. El seu discurs, per cert, prescindint dels papers i pronunciat a raig (bé, més que discurs, les seves paraules), molt emotiu, certament, però també amb un alt nivell de compromís de treball i lluita, des de Barcelona i Catalunya, contra l'alzheimer, com ho recull també El Periódico. Sento un gran respecte i admiració per Maragall. Tampoc oblido que ell va ser un dels qui va presentar, a Barcelona l'any 1999, el llibre Memòria de Just de Jaume Guillamet.
I tornant a la crema catalana, si en Ferran és un gran artista, que ho és, l'Eduard és, sens dubte, un gran artesà...
Però jo encara em mossego els dits per no haver-los sucat en aquest cul de crema catalana d'aquest vol... és que feia tan bona pinta!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada