dilluns, 27 de juny del 2016

Perdut


Fa tres anys amb la família vam passar uns dies de vacances a Holanda, a La Haya per a ser més exactes. Fidel a la meva rutina un dia vaig sortir a córrer al vespre; sí, abans corria al vespre!, ara sóc més de matins...

Vaig sortir a córrer, com havia fet uns dies abans, per carrers més o menys coneguts, transitats i correguts abans, sense abandonar carrers il·luminats; aquell dia, però el meu cunyat, que aleshores i fins fa poc vivia a Holanda, em va dir que prop d'allà on havia anat a córrer hi havia un parc amb un turó que oferia una fantàstica vista de la platja.

Aquell vespre vaig fer via cap al parc, procurant retenir a la memòria algunes referències, resseguint mentalment el trajecte fet per desfer-lo a la tornada; quan vaig sortir encara era clar i els camins estaven prou ben marcats; quan vaig ser a dalt el petit turó no vaig maleir el meu cunyat, ans al contrari: la vista era, efectivament, fantàstica!

Si hagués estat fidel al meu hàbit de córrer no m'hagués aturat, però vaig voler gaudir del moment... Fins i tot vaig fer una fotografia amb el mòbil, però ni la definició ni la qualitat de la foto feien justícia al que tenia al meu davant! Hi ha moments que no volen càmeres per capturar-los, s'han de viure, retenir-los a la memòria i punt!

Instants més tard vaig començar a desfer el camí, en principi sense problemes, però quan em vaig endinsar de nou a la zona boscosa, llavors més fosca que a l'anada, vaig deixar de trobar referències conegudes i de sobte em vaig trobar en un indret on es va fer evident el que des de feia uns metres sospitava: m'havia perdut... estava perdut?

Aquests dies em sento perdut com me'n vaig sentir, i vaig estar-ho per uns moments aquell vespre a Holanda; diria que des del 9N que vaig desorientat, que em falten referències clares, com si el procés, el full de ruta o el que sigui que se suposa que estem fent, hagués entrat en una zona boscosa, fosca, plena de camins amb destins desconeguts, a voltes inesperats!

Aquell dia vaig recular uns metres i vaig trobar un altre camí; no vaig desfer tot el que havia fet d'anada, sinó que en vaig trobar un altre que igualment em va dur als carrers il·luminats; finalment vaig trobar una referència coneguda i, llavors sí, vaig accelerar de nou la marxa per acabar de fer la cursa i arribar a destí!

Mesos enrere a tres de cada quatre perfils de Twitter d'independentistes hi havia les sigles "DUI" (Declaració Unilateral d'Independència), però a partir del post-27S ha caigut en desús en favor de les sigles "RUI" (Referèndum Unilateral d'Independència), sigles que cada vegada abracen més independentistes, alguns a repèl, quasi per exigències del moment i del guió!

Hi ha qui diu que el RUI és com tornar un xic enrere per enfilar un altre camí, que ens dugui a destí, al destí! I potser sí que serà així, però jo al final entre tantes sigles em perdo i, entre tantes anades i vingudes, em canso... I no tinc massa clar que aquest 26J aclareixi el camí, ni alleugi el cansament!

Tres dies més tard vaig tornar a córrer pels carrers de La Haya, fidel a la meva rutina...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada