dilluns, 13 de juliol de 2015

Perquè diuen dret a decidir quan en realitat volen dir independència?


El dret a decidir és l'amor al que la independència el sexe a la frase "perquè en diuen amor quan en realitat volen dir sexe?"

Resulta cada vegada més evident, i és d'agrair que així sigui, que molts dels qui mesos enrere reclamaven el dret a decidir en realitat el reclamaven per la independència; tan evident com s'ha anat demostrant, des del 9N ençà, que molts no eren tots, és a dir, que entre els partidaris del dret a decidir també hi havia no independentistes!

De fet jo pensava que aquesta era la gràcia; de fet per un moment semblava que aquesta era la qüestió, doncs pel 9N fins i tot els partidaris del Sí-Sí feien crides a la mobilització dels partidaris del Sí-No, la majoria d'ells també defensors del dret a decidir, i fins i tot crides a la participació dels partidaris del No!

Però ara no, ara les coses han canviat i són diferents: ara el 27S, a diferència del 9N, ja no es planteja pel dret a decidir, per sumar quants "Sí" i quants "No" som a Catalunya, sinó directament, i és legítim que qui les convoqui vulgui fer-ho així, per la victòria del "Sí", per la independència!

És lògic que el dret a decidir l'hagin impulsat els independentistes i són els mateixos independentistes qui l'han deixat enrere saltant de pantalla. I enrere, atrapats d'una manera o altura pel dret a decidir, va quedar a primeres de canvi el PSC, després del 9N ICV i aquestes darreres setmanes Unió!

Perquè en diuen dret a decidir quan en realitat volen dir independència? 
El dret a decidir ha estat un element molt important en el procés sobiranista, jugant un paper clau en l'eixamplament de la base social independentista de Catalunya: ha estat l'esglaó necessari que ha permès que molts nacionalistes i catalanistes pugessin al carro de la independència, fent un ràpid, simple i poderós procés: democràcia = dret a decidir; dret a decidir = independència.

Naturalment Espanya, en termes generals, ha fet la resta!